Una flor, un gegant i un hospital per a mariners, entre altres, donen nom als barris de la ciutat de València

És probable que molts veïns i veïnes hagen esbrinat la importància d’elements com les creus que delimiten la ciutat de València o de les séquies en la toponímia, però altres històries, com la que amaga el nom del barri de Natzaret o del de Russafa, potser no són conegudes.

Darrere de les pistes que eixos topònims ens deixen sobre l’orografia i l’herència cultural de la ciutat del Túria ha anat el geògraf Joan Carles Membrado, que ha fet un estudi minuciós de l’origen d’eixos noms. “Normalment, la toponímia i la geografia estan molt relacionades perquè habitualment la toponímia escriu fenòmens geogràfics”, explica Membrado per a justificar el seu interés en l’estudi dels noms dels barris i districtes a partir del qual, per exemple, “pots saber si una zona és alta, plana, humida o seca”. 

Però el resultat de l’estudi deixa un aprenentatge sobre la ciutat molt més ampli que les característiques físiques del terreny. “Com que la ciutat de València ha experimentat diverses cultures al llarg de la seua història, i la toponímia tendeix a perdurar i a ser conservadora, hem trobat topònims romans, musulmans i cristians entre altres”, detalla el geògraf. 

"És fascinant conéixer la història de la ciutat a través de la seua topografia i la seua cultura”

Precisament, en el cas de València, en comparació amb altres ciutats valencianes, és especialment valuosa la quantitat i varietat de topònims urbans que han perdurat fins als nostres dies. Per a Membrado, la raó és que, amb la tornada de la democràcia, es va fer un esforç per documentar i recuperar eixes denominacions. "Entre els anys 1978 i 1979 es va fer un mapa de barris i un mapa de districtes”, explica l’investigador, que detalla que aquelles zones que eren pobles engolits per la ciutat, com ara Benimaclet o Patraix, tenien un fort vincle amb el seu nom tradicional, però d’altres, com ara Safranar o Tormos, “els van recuperar perquè hi va haver una intenció expressa”. 

Una de les particularitats de la toponímia de València és, sense dubte, la influència de l’horta i les seues infraestructures. “Té moltíssima toponímia d’horta relacionada amb séquies, cultius, parcel·les…”, conta Membrado, “perquè cal pensar que tot el que s'ha construït a la ciutat de València en els últims mil anys s'ha construït damunt de l'horta”. 

Per a Membrado, l'interés a estudiar estos noms és evident: “M’interessa perquè és la ciutat que visc, però també perquè és riquíssima en història, perquè és molt interessant i perquè no defrauda”, assegura, “A excepció dels topònims més evidents, com els que parlen del nom d’una església, solen ser noms molt sorprenents, i és fascinant conéixer la història de la ciutat a través de la seua topografia i la seua cultura”, afegeix.

Set curiositats dels topònims de València

Podem saber quines zones són inundables mirant el nom dels barris

Un dels principals interessos de Membrado ha sigut identificar les planícies a través dels topònims. És el cas del pla del Real i el del pla del Remei, per exemple, zones que –com detalla el geògraf– “eren més fondes i moltes voltes estaven a la revolta del riu” i, per tant, eren candidates a inundar-se amb les riuades. Per això, en eixes zones, “no es construïa ciutat”, i així va ser durant molt de temps. Eixa falta de creixement urbanístic va permetre que es creara, per exemple, el jardí més gran de València (conegut popularment com a Vivers) al pla del Real, ja que “era una zona ideal per a vegetació, però no per a viure”. 

L’origen del nom de Campanar no té res a veure ni amb campanes ni amb campanars

Una d’estes zones fondes era la de Campanar, que, contràriament al que es poguera pensar, rep el nom de campanus, de la fase premusulmana, que feia referència a una zona plana, segons explica Membrado. De fet, el concepte de camp, que també s’aplica a algunes comarques, com Camp de Túria o Camp de Morvedre, ens parla realment de planes. Coincideix que estes planícies eren perfectes per al conreu, i al final es va assimilar el concepte com a terra de cultiu o zona vegetal.  

Els Poblats Marítims, una toponímia rica i curiosa

Per a Membrado, els Poblats Marítims acumulen alguns dels noms de barris més interessants. La Malva-rosa, per exemple, deu el nom a la planta homònima amb què el botànic Félix Robillard va crear un mantell floral a la zona costanera. Un dels més curiosos pel seu origen i evolució és el nom del barri de Natzaret. Segons la investigació de Membrado, el nom prové de la paraula lazzaretto 'llatzeret' i és l’únic barri de la ciutat que rep el nom d’una paraula italiana. Este mot designava una mena d’hospital, o edifici de quarantena, on els mariners havien de passar quaranta dies en època de pesta abans de desembarcar a la ciutat. Per confusió fonètica, d'eixe terme es va passar al Natzaret que els valencians coneixien pels Evangelis. En el cas del Grau, un nom que es repeteix en altres zones portuàries com Gandia, Castelló i Borriana, fa referència al graó o escaló que van haver de construir per a garantir el calat del port, ja que la costa en eixes zones era arenosa. 

Els ‘Benis’, llegat de les alqueries familiars

“El País Valencià està ple de topònims que comencen per Beni”, reconeix Membrado, que explica que el prefix provinent de l’àrab fa referència a clans familiars. “Abans de l’entrada de Jaume I, hi havia un poblament dispers i pràcticament no hi havia grans nuclis”. Estes xicotetes poblacions s’organitzaven en alguns casos al voltant d’una alqueria familiar, com la dels Maclet (de Benimaclet). “Quan van vindre els pobladors catalans i aragonesos, van fer una reorganització de l’horta”, relata l’investigador. En eixe procés algunes alqueries van desaparéixer, però altres van resistir, es van fer grans i es van convertir en pobles que després serien absorbits per la ciutat, com ara Benicalap, Beniferri, Benimaclet i Benimàmet. 

El nom de Russafa no ve de cap clan familiar

Alguns dels barris de més tradició tenen personatges històrics que portaren el seu com a estandard. És el cas de Russafa, que va donar el malnom al poeta andalusí conegut com Al-Russafí, que en realitat s’anomenava Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib. La importància d'aquest personatge fa que alguns confonguen l’origen del nom del barri, que en realitat prové de la paraula persa per a designar 'jardí', que es va adaptar a l’àrab posteriorment. “Quan València era un califat es va construir a la zona de Russafa una alqueria amb uns jardins molt exuberants”, diu Membrado per a explicar l’origen toponímic de l'antic poble. 

La Xerea i la xaria islàmica, què tenen a veure?

Si actualment parlem de la xaria ens ve al cap l’estricta llei islàmica, “especialment dura per a les dones”, diu Joan Carles Membrado. Però esta paraula té un significat més mundà: 'camí'. És este el sentit que va tindre el topònim del cèntric barri de la Xerea als inicis, ja que feia referència a una senda que passava pel mig. Membrado parla de com camí cobra un sentit figurat en el sistema legal islàmic, que vol representar el patró o el codi de conducta que s'ha de seguir, un concepte també emprat per congregacions cristianes com l’Opus Dei.  

'Arrancapins', l’únic topònim mitològic

Hi ha un topònim que té un origen diferent de tota la resta: Arrancapins. El nom, que prové de la mitologia valenciana, parla d’un espantacriatures, un gegant, tan fort que era capaç d’arrancar pins, descrit per l’escriptor castellonenc Josep Pasqual Tirado en els anys trenta.