Una equació matemàtica per a predir la longevitat

Investigadors espanyols troben en unes estructures cel·lulars un patró per a calcular la pervivència de les espècies.

Dues persones majors juguen als escacs
Dues persones majors juguen als escacs / Val Vesa (Pixabay)

Un flamenc viu 40 anys, un ratolí dos, un elefant 60, i una persona més de 80. Per què? Un equip del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) podria haver trobat la resposta en els telòmers, les estructures que protegeixen els gens dels cromosomes.

Segons els investigadors la velocitat amb què es retallen aquestes estructures determina la longevitat potencial de l’espècie, i aquest ritme és quantificable i pot expressar-se a través d'una equació matemàtica. 

"Hem trobat un patró universal, un fenomen de la biologia que explica la duració de la vida de les espècies i que mereix més investigació", explica la investigadora alacantina Maria Blasco, la cap del Grup de Telòmers i Telomerasa del CNIO i cap del treball, que acaba de publicar la revista científica PNAS.

Fa temps que els telòmers s'identifiquen amb l'envelliment dels organismes però és la primera vegada que es troba una relació causa efecte. Se sabia que quan les cèl·lules es multipliquen per a reparar danys els seus telòmers es fan més curts. I que quan es retallen massa, després de nombrosos cicles, la cèl·lula deixa de funcionar amb normalitat. Però, com s'explica que hi haja espècies amb telòmers llargs que viuen poc i viceversa? Per a resoldre l'enigma, el grup d'investigació del CNIO va decidir comparar la velocitat de retallament en lloc de la longitud de les estructures en nou espècies, ratolins, cabres, dofins, gavines, rens, voltors, flamencs, elefants i humans. I comparant els resultats hi descobriren un patró de comportament comú a tots els organismes. 

"Demostrem que el que és important no és el tamany inicial sinó el ritme de retallament, un paràmetre que prediu la longevitat de l'espècie amb un alt grau de precisió", destaca Kurt Whittemore, el primer firmant del treball, el qual s'ha fet en col·laboració amb el Zoo Aquarium de Madrid i la Universitat de Barcelona.

La troballa marca el principi d'una nova línia d'investigació. El següent pas serà estudiar les espècies més longeves en proporció al seu tamany, com la rata penada o la rata-talp nua.

També et pot interessar