Una activista russa a Altea: "Necessitem suport d'Amèrica i Europa contra la dictadura de Putin, sols no podem canviar res"
La dissidència al Kremlin en el territori valencià segueix amb preocupació l'ofensiva de Rússia sobre Ucraïna i les protestes contra la guerra al país, que deixen més de 1.800 detencions
La invasió d'Ucraïna ha provocat una allau de protestes en rebuig arreu del món. També a Rússia, el país que ha llançat l'ofensiva. No tota la població russa està d'acord amb les aspiracions del president, Vladímir Putin, i per això milers de persones desafiaren les prohibicions del Kremlin i eixiren al carrer en una cinquantena de ciutats del país per a manifestar-se contra la guerra. Les concentracions, censurades pels mitjans russos i reprimides per les forces policials, han deixat un balanç de més de 1.800 detencions segons l'oficina de Drets Humans de l'ONU.
A la Comunitat Valenciana també trobem empremta d'aquesta dissidència contra Putin. À Punt NTC ha parlat amb una activista russa resident a Altea i opositora al règim de Moscou. Amb el rostre amagat, tampoc vol revelar el nom per por de represàlies. Diu estar decebuda amb els Estats Units i Europa perquè hagen deixat arribar tan lluny el president rus: "Pensava que després de Crimea, s'adonarien que Putin no juga, que no li permetrien arribar a aquesta situació increïble".
Aquesta ciutadana russa fa dènou anys que està a Espanya. Conta que viu els esdeveniments que arriben des d'Ucraïna amb l'ai al cor: "Estem en xoc, no podem ni dormir. Només tinc ganes de plorar", comenta.
Si la televisió russa parla tot el dia malament d'Ucraïna, si constantment diuen que Amèrica i Europa són perilloses, al final t'ho creus
Des de la distància, la comunitat russa resident en territori valencià veu amb preocupació una escalada de violència que està dividint el seu país. L'activista d'Altea explica que la situació actual és molt complicada, perquè Rússia està partida en dos: la població que dona suport a Putin i la que no.
L'aparell propagandístic del Kremlin i els mitjans de comunicació són un element clau per al règim de Putin, que presenta la nació com la víctima en el conflicte. "Ucraïna abans era part de l'antiga Unió Soviètica, per això els russos pensen que és el seu territori. I si per la televisió tot el dia parlen malament d'Ucraïna, si diuen constantment que Amèrica i Europa són perilloses, al final t'ho creus", afirma l'opositora.
El que ha passat ara, segons aquesta activista, és que Ucraïna ha intentat canviar coses i apropar-se a la Unió Europea i l'OTAN. "Això suposa un perill per a Putin, perquè pot provocar que els russos s'alcen i el facen fora". Per això, amb l'objectiu de mantindre controlada la població, el mandatari ha endurit els últims moltes lleis per restar-los drets socials. Entre d'altres, qualsevol tipus de manifestació o dissidència està prohibida a Rússia, sota amenaça de presó o fins i tot la mort.
La solució del conflicte passa per a ella per una major implicació de la comunitat internacional. No es tracta de fer fora Putin només, remarca, sinó el règim, perquè encara que tiren l'actual cap del Kremlin "pot vindre una altra persona igual que ell o pitjor", adverteix. Per això demana ajuda a la Unió Europea i els Estats Units: "Si no comencen a entendre el poble rus i els donen suport contra la dictadura, nosaltres no podem fer res. No tenim oposició política, la maten o l'empresonen. Necessitem suport d'Amèrica i Europa, nosaltres sols no podem canviar el sistema", conclou.
