Un de cada quatre ciutadans de València suporta excés de soroll a la nit

Una quarta part de la població de la ciutat de València suporta excés de soroll a la nit. És una de les conclusions del tercer mapa de soroll que acaba de veure la llum i que marcarà les pautes que caldrà seguir durant els pròxims 5 anys. Tot i el pla d'acció desenvolupat els últims anys per a fer front a l'excés de decibels, 200.000 ciutadans continuen sotmesos en hores nocturnes a un nivell de soroll per damunt del que marca la legislació europea. Tot i això, segons ha declarat a À Punt la regidora de Qualitat Ambiental, Pilar Soriano, els nivells han baixat en general entre un 5 i un 10% a la ciutat. Segons la responsable, iniciatives com l'ampliació de les zones per a vianants, els carrils bici o les zones amb velocitat limitada a 30 quilòmetres han ajudat a reduir els nivells de soroll, sobretot a Ciutat Vella. En canvi, els barris de l'Eixample, Extramurs i el Pla del Real són els que s’enduen la pitjor part. El 60% dels veïns dels dos primers superen els nivells aconsellables. 

Entre les mesures per a combatre l'excés de soroll, la regidora insisteix que cal potenciar el transport públic, els mitjans no contaminants com ara la bicicleta o el patinet, augmentar la superfície d'asfalt que absorbeix el soroll o posar barreres vegetals en zones amb problemes específics de soroll. En el cas del paviment fonoabsorbent, tant des de l'Ajuntament com des de l'associació de veïns, consideren que disminueix molt les molèsties del trànsit rodat. Aquest asfalt està col·locat ja en zones com l'avinguda Arxiduc Carles i es pretén estendre'l a les diferents vies d'entrada a la ciutat. 

El mapa del soroll recull només les dades del trànsit rodat i ferroviari i el de la indústria, però no entra a valorar altres fonts de molèsties com, per exemple, les que provoquen els avions o les terrasses de bars i restaurants. Aquestes són algunes de les reivindicacions que li han fet arribar al consistori les associacions de veïns. En el cas de barris com Russafa, que s'ha convertit en un punt neuràlgic de l'oci a la ciutat, i que no es troba dins de les anomenades Zones Acústicament Saturades (Joan Llorens, el Carme, la plaça Xúquer i Menéndez Pelayo), el soroll de les terrasses és l'autèntica assignatura pendent. El consistori té previst instal·lar després de l'estiu un tòtem de mesurament i conscienciació del soroll com el que ja es pot veure a les places dels Furs i del Tossal, però els veïns consideren les mesures insuficients. Per a la presidenta de l'associació Gent Per Russafa, Rosa Laparra, cal complir escrupolosament les ordenances i educar la ciutadania per a una millor convivència. En aquest sentit, advoca per posar en marxa campanyes de conscienciació per tal que la gent baixe el volum de les seues converses quan es troba en una terrassa a l'aire lliure.