Un model matemàtic pronostica 130.000 valencians contagiats a finals de gener, quatre vegades més que ara

La projecció de la Universitat Miguel Hernàndez d'Elx situa la Comunitat Valenciana en un context inèdit de la pandèmia.

Un model matemàtic pronostica 130.000 valencians contagiats a finals de gener, quatre vegades més que ara

El coronavirus està deixant xifres esgarrifadores a la Comunitat Valenciana, amb tots els indicadors en màxims i un balanç de mortalitat colpidor, amb una defunció cada trenta minuts, de mitjana. L'explosió de contagis de la tercera onada situa el territori en un escenari epidemiològic desconegut pel que fa a la incidència de Covid-19 entre la població i la pressió sobre el sistema sanitari, que mai en els més de deu mesos que dura la pandèmia havien assolit registres tan extrems. I les coses encara empitjoraran en els pròxims dies, entre altres motius perquè les celebracions de Nadal van concloure el 6 de gener i no coneixerem la factura final fins la setmana que ve.

Amb aquests antecedents, un model matemàtic que ha desenvolupat el Centre d'Investigació Operativa (CIO) de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx vaticina un pic de 130.088 valencians i valencianes infectades al mateix temps el 27 de gener en l'escenari més desfavorable. Són, quatre vegades més, 96.000 positius més dels que arreplega la Conselleria de Sanitat Universal en l'última actualització de dades aquest dijous (33.769 contagis actius) i 80.000 més que la quantitat inicialment prevista en la projecció que feia aquest model just abans de Nadal. "El que ha succeït al gener ha desbordat fins i tot les prediccions que teníem per a l'escenari més desfavorable", ha apuntat en declaracions a À Punt Notícies José Luis Sainz-Pardo, l'investigador principal del projecte, anomenat CIOVid.

El model, elaborat a partir d'un conjunt d'algoritmes i les dades d'incidència facilitades per les autoritats sanitàries, està disponible a través d'una plataforma que pot consultar-se en línia i permet consultar els pronòstics sobre l'evolució del coronavirus als municipis valencians. És la primera eina de monitoratge d'aquest tipus que s'impulsa a la Comunitat Valenciana, i per a les dues pròximes setmanes vaticina un augment dels casos actius del 118,67%. El percentatge ha augmentat en més de 70 punts del que augurava l'actualització anterior.

La previsió és vàlida sempre que la situació es mantinga inalterable, tal com està en el moment de la projecció. Un possible confinament domiciliari la setmana que ve, posa d'exemple l'expert, obligaria a recalcular els paràmetres. També han de visibilitzar-se encara els efectes que tindran en la propagació del virus les restriccions que entraren en vigor dijous passat, entre altres el tancament de l'hoteleria a les 17:00 hores i el toc de queda a les 22:00. El model de la UMH també dona pronòstics per a altres escenaris menys negatius, amb uns 75.000 contagis actius a finals de mes en el moderat i quasi 40.000 en el cas més favorable. Una quantitat que s'allunya poc de les 33.769 infeccions actives que ha confirmat hui dia Sanitat Universal al territori valencià, rècord des que hi ha registres.

El comportament de les últimes xifres d'incidència acumulada a la Comunitat Valenciana, dada que proporciona diàriament el Ministeri de Sanitat i que està en escalada des que ha començat l'any, apunta que encara falta per a arribar al pic màxim de la tercera onada. Només en els últims set dies quasi s'ha duplicat, en passar de 344 contagis per cada 100.000 habitants el 7 de gener als 668 registrats aquest dijous. "Encara no veiem el pic màxim d'incidència de cara a les dues pròximes setmanes", alerta Sainz-Pardo. L'investigador es mostra caute respecte a la data exacta en què s'arribarà a aquest escenari, però el situa entre finals de febrer i principis de març. Així i tot, té una cosa clara: la tercera onada superarà la segona en magnitud.

El comportament del SARS-CoV-2

En les prediccions de tots els models matemàtics que s'han desenvolupat des que es va desencadenar la pandèmia hi ha un element important que els algoritmes han de contemplar, la idiosincràsia mateixa del nou coronavirus. Les successives onades han evidenciat l'enorme capacitat de contagi que té el SARS-CoV-2, amb un creixement exponencial si no s'aconsegueix interrompre la propagació. Les diverses mesures de protecció individual, com la mascareta o el distanciament social, així com les restriccions sanitàries, poden minvar potencialment aquestes cadenes de transmissió del virus, però no erradicar-lo per complet, explica Rafael Villanueva, investigador de l'Institut Universitari de Matemàtica Multidisciplinar de la Universitat Politècnica de València (UPV). "La tendència és a continuar reproduint-se i contagiant totes les persones que puga", assenyala.

I posa un exemple teòric. En un escenari "pur", en què no hi ha cap element de protecció ni restriccions, el virus continua creixent exponencialment fins que arriba un punt que li resulta complicat seguir infectant més gent, perquè ja no queda ningú lliure. Quan arriba aquest moment, la baixada és igual d'abrupta que la pujada, aclareix el matemàtic. És aleshores quan s'aconseguiria l'ansiada immunitat de grup o col·lectiva, una de les estratègies d'acció que divideix els especialistes en epidemiologia de tot el món per a combatre el coronavirus, i que suposa la incapacitat dels individus infectats de propagar un brot per la falta de contacte amb un nombre suficient de persones susceptibles al contagi. Per a això fa falta que la major quantitat de gent possible obtinga immunitat individual, bé per haver-se infectat de manera natural, bé a través de la vacunació. Els resultats de la quarta onada de l'estudi de seroprevalença de la Covid-19 que impulsa el Ministeri de Sanitat, presentats a mitjan desembre, evidencien que la Comunitat Valenciana encara està lluny de la immunitat de grup. Només el 5,7% de la població s’han contagiat en algun moment, percentatge que representa poc més de la meitat de la mitjana de la població espanyola, situada en el 9,9%.

També et pot interessar