Un jutjat condemna un valencià per amagar a l'esposa una relació homosexual prèvia

La sentència anul·la el matrimoni i imposa l'home el pagament d'una indemnització de 3.000 euros.

Un jutjat condemna un valencià per amagar a l'esposa una relació homosexual prèvia
Un jutjat condemna un valencià per amagar a l'esposa una relació homosexual prèvia

Un jutjat de València ha dictaminat a favor de la dona que va demandar l'exmarit per ocultar-li "deliberadament" que era homosexual mentre van tindre una relació. En la sentència, la magistrada del jutjat de primera instància número 9 de la ciutat accedeix a concedir la nul·litat civil del matrimoni, tal com demanava l'esposa. També obliga el marit a compensar-la amb 3.000 euros d'indemnització, una quantitat inferior a la que ella exigia en el procediment judicial.

La jutgessa ha estimat parcialment la demanda interposada per la dona, divorciada des de 2011 del demandat, després que dos amics comuns li asseguraren que coneixien la suposada homosexualitat de l'home des de la infància i que havia mantingut una relació amb altre home en la joventut. Va ser aleshores quan la demandant va decidir iniciar un procediment civil per a obtindre la nul·litat del matrimoni i una indemnització de 10.000 euros a l'exmarit. Al·legava que "d'haver tingut coneixement de la condició d'homosexual (...) no hauria prestat el seu consentiment" a les noces i acusava l'home d'haver-li ocultat la condició sexual "deliberadament".

L'altra part en el plet és el valencià Javier Vilalta, es declara bisexual i lamenta que es donen encara a Espanya aquestes situacions que "penalitzen i criminalitzen" orientacions sexuals.

En la sentència, amb data d'aquest dilluns, s'assenyala que el 2016 ell li va comunicar a l'exdona, "amb qui mantenia una bona relació, la seua condició d'homosexual" i ella "li va donar suport, segons manifesta, en la creença que tal orientació sexual havia aflorat amb posterioritat al matrimoni". Davant les acusacions posteriors, continua el raonament de la jutgessa, Vilalta va negar "haver tingut abans de casar-se relacions homosexuals plenes, més enllà de flirtejos adolescents, i va al·legar que abans de contraure matrimoni havia tingut contactes heterosexuals amb altres dones".

La magistrada considera que sobre eixa qüestió "no hi ha prova directa, sinó mers testimonis de referència". Per contra, assenyala la "veracitat, contundència i coherència" de la declaració d'un testimoni que prova que, abans de casar-se, el demandat van tindre "una relació sentimental mantinguda en el temps".

La sentència judicial se sosté en una sentència de l'Audiència de Barcelona que estableix que l'error en la identitat de la persona o de determinades qualitats personals té abast anul·latiu quan objectivament i subjectivament "és raonable entendre que, en cas d'haver sigut coneguda per l'altre contraent, no haguera prestat el consentiment matrimonial".

La resolució judicial, contra la qual encara cap recurs d'apel·lació, continua: "És una obvietat que per a la majoria de persones no és un fet o circumstància fútil l'orientació sexual de les parelles, i en tot cas ha de provar-se el contrari, és a dir, que resulta anodí o irrellevant". La jutgessa no entra a esclarir per què el demandat no va expressar l'orientació sexual a qui anava a convertir-se en esposa i descarta que utilitzara el matrimoni com a "pantalla" per a "oferir socialment una determinada imatge", però sí que considera acreditat que "va haver-hi ocultació" de "la relació i la pràctica homosexual prèvies al matrimoni".

Entén, a més que el "respecte" que va mostrar la dona cap a l'homosexualitat de l'exespòs "exclou tota actitud homòfoba". Això no lleva, però que "tant per a la demandant com per a la resta de les persones fora rellevant i, encara més, determinant a l'hora de prestar el consentiment matrimonial, l'orientació sexual de la parella", assevera la jutgessa.

Després de la celebració del juí, Vilalta va subratllar que, en visibilitzar el seu cas no pretenia "posar el focus" sobre ell, sinó animar que formacions polítiques puguen impulsar una iniciativa legislativa que modifique l'article 73 del Codi Civil, "limitant la prescripció d'aquest precepte". L'article en qüestió estableix entre els supòsits de matrimoni nul "el celebrat per error en la identitat de la persona de l'altre contraent o en aquelles qualitats personals que, per la seua entitat, hagueren sigut determinants de la prestació del consentiment".

També et pot interessar