Un estudiant d’ESO d’Albal amb una malaltia neuromuscular perd l’assistència sanitària amb el curs començat

Els pares de Miguel, de 16 anys, demanen flexibilitat per a garantir l'assistència a classe

Miguel, estudiant de quart de l’ESO, pateix una malaltia neuromuscular que l'obliga a escriure, estudiar i parlar a través d'un ordinador / À Punt NTC

Els pares d'un jove d'Albal demanen ajuda. El seu fill amb mobilitat reduïda necessita assistència sanitària per anar a escola, però quan es compleixen 16 anys es retira aquesta prestació i hauria de sol·licitar-ne una altra. La família té por de no poder-li garantir l'assistència a classe. 

Miguel, estudiant de quart de l’ESO, pateix una malaltia neuromuscular que el fa ventilodependent i que no li permet comunicar-se verbalment, però escriu, estudia i parla a través de l’ordinador. Tot i això, necessita un assistent.

Sa mare, Gádor Cantón, l’atén les vint-i-quatre hores del dia i reclama l’ajuda “un assistent, interlocutor, integrador, infermer… és molt important deixar-lo amb una persona que puga entendre’l, tant si té l’ordinador com si no el té”.

Ara, un fisioterapeuta s’encarrega d’acompanyar-lo. És les seues mans i l’entén, però potser no acabarà el curs amb ell. “Sanitat ens retira, amb el curs començat i a huit mesos que Miguel acabe l'educació obligatòria, la figura que ens acompanyava des dels tres anys’’, denuncia el pare, Miguel Ángel Camacho.

A partir dels quinze anys és a la Conselleria d’Inclusió a qui han de recórrer, però en rebre l’ajuda per a l’assistent renunciarien a d’altres, com les ajudes per a la mare com a cuidadora no professional, que insisteix que “si ens ho poguérem permetre, hauria tramitat ja l'ajuda d'assistent personal”. A més, un nou professional necessitarà entre sis i huit mesos a formar-se per assistir el jove.

De major, Miguel vol ser programador, però la seua assistència a classe està ara en perill i també el seu pla de futur. 

També et pot interessar