Un estudi revela com els 'Homo sapiens' cosien la roba fa vora 40.000 anys
Un equip d'investigadors ha analitzat un os trobat al jaciment dels Canyars de Gavà que s’usava per a foradar el cuir
Un estudi en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha revelat la troballa d'un os que fa 39.600 anys servia de suport per a foradar el cuir. Aquesta tècnica de perforació abans d'acoblar les peces de roba es remunta, com a mínim, a principis del paleolític superior.
L’os el van trobar en el jaciment dels Canyars de Gavà, a Catalunya, i és el fragment del maluc d’un mamífer, probablement d'un cavall o un gran bòvid, a la superfície del qual s'observen 28 perforacions fetes amb burins lítics, tal com ha informat aquest dimecres la UB en un comunicat.
La distribució de les perforacions suggereix que l'objectiu era fer una puntada lineal consistent com a mínim en deu forats equidistants amb una mitjana de cinc mil·límetres entre cadascun.
Així mateix, a la superfície òssia es veuen cinc marques més de perforació, de les quals cadascuna produeix dos o tres forats. La morfologia, orientació i disposició descarta la possibilitat que hi anaren elements decoratius o registres d'informació numèrica. Per això els arqueòlegs argumenten que l'explicació més plausible és que els feren durant la fabricació o reparació d'articles de cuir.
Els punxons d'os ja estaven documentats a l'Àfrica del Sud —datats des de fa uns 73.000 anys— i en jaciments neandertals tardans a Europa, però no que s'usaren per a perforar el cuir. "El que s'ha trobat ara per primera vegada és l'evidència de la utilització dels burins per a foradar la pell. És a dir, en l'os dels Canyars ha quedat l'empremta d'aquesta activitat", ha explicat la investigadora Montserrat Sanz.
