Un esmorzaret valencià a la capital del ‘brunch’

La cultura de l'esmorzar es promociona a Barcelona amb una jornada gastronòmica a Casa València.

Un centenar de persones guadeixen de l'esmorzar valencià a Barcelona
Un centenar de persones guadeixen de l'esmorzar valencià a Barcelona / Anna Domènech

Una de les tradicions més arrelades a tota la Comunitat Valenciana és l'esmorzaret, un dels costums que més troben a faltar les valencianes i els valencians que hi viuen fora. Ara que la moda del brunch -acrònim anglés de 'desdejuni' i 'dinar'-, s'ha escampat per tot arreu, la gent de l'Espai País Valencià de Barcelona ha volgut reivindicar l'esperit dels esmorzars populars valencians amb una jornada de portes obertes a Casa València.

La convocatòria, feta a través de les xarxes socials -"Ni lunch, ni brunch, esmorzaret valencià"-, era tota una declaració d'intencions i la resposta va ser aclaparadora. Perquè més de cent persones van acudir a Casa València per tal de gaudir d'un autèntic esmorzar popular, la majoria valencians residents a Barcelona, però també catalans que han descobert què hi ha darrere d'un àpat tan genuí.

Al capdavant de l'organització d'aquesta jornada gastronòmica està Begoña Martínez, una professora d'Almussafes que té clar el secret dels esmorzars valencians: "L'esmorzaret té una doble vessant: la culinària, perquè els nostres entrepans han d'estar ben farcidets de coses -quanta més substància, millor- i la vessant cultural, perquè és un costum que està relacionat amb el caràcter dels valencians, a qui ens agrada tot al muntó, fer comboi i fer festa". 

Aquesta era la segona jornada que organitzava Begoña. La primera va ser fa dos anys en un bar i va tindre tant d'èxit que "per clamor popular" li van demanar que en muntara una altra. Per a fer-ho realitat, va decidir triar Casa València, el lloc identitari que vincula totes les valencianes i els valencians, i on es fan activitats culturals pròpies. Però, a més, va contactar amb el compte de Twitter @esmorzarpopular perquè l'assessorara sobre els entrepans que s'havien d'oferir. "El xic que porta el compte va a esmorzar cada dia a un poble de la Comunitat Valenciana i li vam demanar que ens diguera quins haurien de ser els entrepans més representatius, i ens en van eixir deu", conta Begoña Martínez.

El chivito, la brascada, el blanc i negre, el de truita de favetes i de creïlla, el tortilongui, l'almussafes i tres entrepans homenatge a la banda de música, el grup de danses i la colla de muixerenga de l'Espai: la valenciana, la panxa pelà i la muixeranga van ser l'oferta gastronòmica d'un esmorzaret en què tampoc van faltar les olives, els cacaus (impossible trobar-ne del collaret a Barcelona), el vi, la cervesa, la llimonada ni, per descompat, el cremaet i la cassalla. 

El sentiment d'estar a casa

Molts dels assistents reconeixien sentir enyorança dels costums del seu poble i que el fet d'ajuntar-se en aquest esmorzar els feia sentir-se més prop de casa. "La majoria no tenim la familia ací", diu Estefanía López, de Rotglà i Corberà, "i, a pesar de tot el que t'ofereix una ciutat tan cosmopolita com Barcelona, no és el mateix que ajuntar-te amb gent amb qui comparteixes tradicions i cultura". 

Per a Ana Mengual, una alcoiana que viu 36 anys a Barcelona, l'esmorzar li ha donat l'oportunitat de descobrir Casa València i les seues activitats. "Vaig assistir al primer esmorzar que van fer fa dos anys, però no havia vingut mai a Casa València, però, ara que he vist com és i les activitats que fan, crec que vindré més sovint". Ana ha comboiat els seus amics de Barcelona perquè coneguen la cultura de l'esmorzar i ja els ha creat una afició, tal com reconeix Josep Maria Pallàs. "Ací, a Catalunya, no tenim res paregut, es parla de l'esmorzar de forquilla, però no hi té res a veure: ací es crea un ambient de festa i un comboi difícil de generar davant d'un plat".

I és que a l'hora dels cremaets, un grup espontani comença a interpretar cançons populars valencianes i la festa puja de to. Alguns ja saben que faran un ADSL, com Carol Vivanco, una professora de Muro d'Alcoi que ens explica el significat de les sigles. "Jo he deixat els xiquets amb els meus pares perquè sé que faré un ADSL: almorzar, dinar, sopar i lo que vinga".

També et pot interessar