Un cap d'Emergències declara que Pradas li va dictar el missatge d'ES-Alert enviat el 29 d'octubre

El cap de la unitat d'anàlisi i seguiment del risc d'Emergències de l'112 ha declarat a la jutgessa que instrueix la causa de la dana que va ser l'aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, qui li va dictar el text del missatge enviat a través d'ES-Alert. Juan Ramón Cuevas, citat este dimarts en qualitat de testimoni, no estava inicialment identificat com un dels dos redactors de l'alerta massiva, però un d'estos treballadors, que també va declarar anteriorment com a testimoni, va explicar a la magistrada que li havia cedit les credencials electròniques.

Este responsable ha especificat que el seu paper va ser "transcriure" el missatge per a incorporar-lo al sistema i "traduir-lo" al valencià. I ha aclarit que Pradas, comandament únic de l'emergència al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) segons la normativa autonòmica, portava ja redactada la informació i li va dir que no l'enviara fins que ella li donara permís, cosa que va fer "cinc o deu minuts" després. Ha afegit també que desconeix l'origen del text ni qui va decidir que s'havia de redactar, segons la declaració a la qual ha pogut accedir este mitjà. I que en el moment en què preparaven l'ES-Alert, el Cecopi continuava la reunió i la sala era una "bogeria" perquè no podien abastar-ho tot. La situació era impossible de gestionar, ha dit, "hi havia xiulits constants amb casos que eren impossibles de gestionar. Va ser a partir de les 18:30 hores quan va començar a ser una bogeria", ha dit.

Cuevas és el tercer treballador de l'112 que va participar en l'enviament del missatge d'ES-Alert als mòbils de la població, que la instructora de la causa ha considerat "tardà" i "erroni" quant a contingut en diverses interlocutòries, perquè va arribar a les 20:11 hores, quan ja hi havia víctimes mortals i desenes de pobles negats, i no demanava a la ciutadania que buscara refugi en punts elevats per a protegir-se del torrent d'aigua desbordat. La causa, centralitzada en la titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, tracta d'esclarir si es van produir delictes d'homicidi i lesions imprudents per les 228 morts durant la tragèdia, i de moment té dos persones imputades: l'aleshores responsable d'Emergències, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic i número dos a la Conselleria, Emilio Argüeso.

L'exconsellera Pradas, en la declaració en seu judicial com a investigada el passat 11 d'abril, va atribuir als tècnics el retard en l'enviament del missatge massiu i va descarregar-se de responsabilitat en la presa de decisions aquell 29 d'octubre al·legant que ella no dirigia res perquè no tenia experiència ni coneixements en emergències. Esta versió difereix del que va contar a la instructora el segon dels tècnics implicats en l'ES-Alert, el validador, qui va assegurar haver rebut la primera instrucció al respecte a les 18:36 hores, vora hora i mitja abans de quan realment es va enviar a la població.

El correu perdut de la CHX

Cuevas, funcionari de carrera i tècnic facultatiu de Protecció Civil, també ha indicat que no es va traslladar al Cecopi el correu electrònic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de les 18:43 hores que alertava del desbordament del barranc de Poio perquè en eixa reunió del Cecopi ja hi havia connectats cinc membres de l'organisme i donava per fet que ells haurien transmés la informació. Cal recordar que el primer tècnic implicat en l'enviament de l'ES-Alert, el propietari de la firma electrònica que va usar Cuevas per a redactar el missatge massiu, va confirmar a la jutgessa que una companya va rebre l'e-mail. I afig que ell, seguint el protocol, va "anotar" la dada en el sistema tecnològic que coordina totes les agències d’emergències —CoordCom— i la va comunicar a Cuevas, però desconeixia si després es va traslladar als superiors.

La predicció d'Aemet

El directiu d'Emergències citat este dimarts ha explicat a la jutgessa instructora que aquell dimarts, 29 d'octubre del 2024, va arribar a treballar a les set del matí i es va quedar a la seu de l'Eliana fins a les onze de la nit, aproximadament. Segons ha afirmat, des del diumenge ja tenien avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) per les pluges, i ja a les 6:30 hores es van registrar les primeres arruixades intenses, que motivaren l'enviament d'un avís taronja des d'Emergències per a la zona de la Ribera Alta. Els enviaments, ha concretat, es realitzen "per fax, correu electrònic o per telèfon a les persones designades en cada municipi". També, ha precisat, es va fer arribar un missatge a alcaldes, regidors i personal de seguretat amb una breu descripció de l'alerta i un enllaç per a accedir a la informació. "En funció d'eixa informació ells han de saber què han de fer i quines mesures preventives han de posar en marxa", ha exposat. Segons ha argumentat, a aquelles hores del matí encara no havien entrat a la centraleta cap telefonada d'auxili de cap persona.

Ha contat que més tard, a les 7:30 hores, van rebre una altra modificació de la predicció i van activar l'alerta roja en el litoral sud de València que, posteriorment, es va estendre també a l'interior nord, litoral nord i sud. De fet, ha exposat que aquella jornada "va haver-hi molts canvis bruscos d'unes hores a unes altres", cosa que el porta a pensar que l'Aemet no estava fent una "bona predicció", segons el que li ha dit a la magistrada.

Durant el dia s'elaboraren informes de seguiment amb totes les modificacions, registres i incidències en els serveis bàsics, ha enumerat. També s'especificava en els mateixos si hi havia activacions dels cabals. A partir de les 11:00 hores es van activar els missatges per cabal al riu Magre i el barranc de Poio, i van començar a arribar els primers avisos de la CHX. "El primer era molt radical, en el cas de Xiva, i en la rambla del Pedrís eren 300 i escaig metres cúbics per segon i podia ser ascendent. Després en altres avisos semblava descendir. Amb el Magre va ocórrer una cosa similar", ha assenyalat. Així, el testimoni ha comentat que l'alerta hidrològica es va enviar entre les 11:30 i les 12:15 hores per als dos llits, i es va declarar la situació d'emergència 1.

També ha confirmat que un predictor de l'Aemet li va dir que la tempesta es desplaçava cap a la regió muntanyenca de Conca cap a les 16:30 hores, tot i que ell no li ho va comentar a ningú perquè no va donar gens d'importància a esta informació. En tot cas, és la mateixa que va compartir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una intervenció davant dels mitjans de comunicació al voltant del migdia que després va penjar en les xarxes socials i va acabar esborrant.