Un dels autèntics últims de Filipines era valencià
José Escribà, de Carcaixent, va abandonar el país un any després que els 53 soldats que inspiraren la llegenda
Aquest dimarts fa 100 anys Glòria Escribà, filla i ja únic testimoni d'un dels veritables últims de Filipines: José Escribà Bisquert, nascut a Alberic (Ribera Alta). Es coneix com els últims de Filipines un destacament de 53 soldats espanyols famosos per defendre el fort de Baler, a l'illa de Luzon, del setge dels filipins insurrectes durant 337 dies. El juny de l'any 1899 —quan saberen que Espanya havia cedit les Filipines als Estats Units un any abans amb la signatura del Tractat de París— es rendiren i tornaren a casa com a herois. Dècades després una pel·lícula de propaganda franquista va immortalitzar la gesta.
Però realment aquests 53 soldats no van ser els últims espanyols a abandonar les Filipines. Escribà i quatre presoners espanyols més van fugir de l'illa el 1900 abans de ser afusellats, just un any després que es rendiren els soldats que inspiraren la llegenda.
Segons conta la filla, els cinc van decidir fugir perquè estaven condemnats a mort i ja no tenien res a perdre. Sobrevisqueren menjant el que podien agafar a les muntanyes, com ara fardatxos, relata Glòria, i la fugida també va ser de pel·lícula, perquè hagueren d’enfrontar-se a perills com ara els cocodrils dels rius, als quals espantaren amb branques fins que aconseguiren arribar a la vora i eixir de l’aigua.
Després de moltes penúries, van poder pujar a un vapor alemany que els portà fins a Cartagena (Múrcia), mentre que a Llombai (Ribera Alta), on vivia la seua família, ja l'havien donat per mort i estaven de dol. Quan descobriren que encara era viu, ho celebraren amb les campanes al vol, assenyala la filla.
José Escribà va deixar constància de la seua història en un manuscrit que ha esdevingut un autèntic tresor familiar, a més d’un document històric ben interessant. Un dels besnets d’Escribà, Vicent Climent, és documentalista, i afirma que realment els últims de les Filipines foren el seu besavi i milers de soldats que, com ell i els seus companys d’aventura, tornaren dos anys després del 98.
