El TSJCV estima indemnitzar amb 100.000 euros l'exgerent d'FGV per danys causats en la comissió de les Corts per l'accident del metro
Accepta parcialment el recurs de Marisa Gracia en aplicació d'una sentència del TC sobre vulneració al dret a l'honor
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha reconegut el dret de l'exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, a ser indemnitzada amb 99.343 euros per danys i perjudicis derivats del dictamen de la comissió d'investigació de les Corts Valencianes sobre l'accident de la línia 1 de Metrovalencia, que va causar 43 morts en 2006.
El tribunal estima així parcialment el seu recurs contra l'acord de la Mesa de les Corts de 27 de juliol de 2021, que inadmet i desestima la seua reclamació de responsabilitat patrimonial. Els magistrats apliquen a este cas el criteri establit pel Tribunal Constitucional en una sentència de 2018 que va estimar el recurs d'empara formulat per qui fora director de Recursos Humans de la mateixa empresa pública i va considerar que s'havia vulnerat el seu dret a l'honor.
El mateix Tribunal Superior de Justícia valencià, en una sentència de juliol de 2024 que va esdevindre després ferm, va declarar el dret d'eixe antic directiu a percebre una indemnització de 10.000 euros.
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa només estima parcialment el recurs de l'exgerent d'FGV —que sol·licitava una indemnització d'un poc més de 218.000 euros—, concretament quant a la sol·licitud de responsabilitat patrimonial, en entendre que se li van ocasionar perjudicis morals per una "conclusió extralimitativa vessada cap a la seua persona" per la comissió d'investigació parlamentària constituïda en 2016, que va afectar "l'àmbit subjectiu de la seua reputació".
La comissió li va atribuir una responsabilitat política per suposats actes il·lícits derivats de la seua actuació en l'entitat FGV després de l'accident ocorregut en la línia 1 del metro de València, encara que un jutjat penal va acabar exonerant-la de responsabilitat penal en relació amb eixos fets.
Segons el parer del TSJCV, "les imputacions de conductes il·lícites que excedisquen de l'àmbit propi de l'activitat parlamentària d'investigació, a la qual no correspon declarar l'existència de conductes punibles d'empleats públics i la determinació de la seua autoria, constituïxen una lesió al dret a l'honor".
"Traslladable en l'essencial"
Raonen els magistrats que en el cas analitzat prèviament pel Tribunal Constitucional és "traslladable en l'essencial i en punt a l'existència de responsabilitat quant a la situació de l'ací demandant".
La sala rebutja altres pretensions de la recurrent perquè excedixen de la seua funció, com ordenar a les Corts que adopten un acord plenari perquè reconeguen expressament que priven de tota validesa i efectes les declaracions abocades sobre elles en l'acord plenari de 13 de juliol de 2016, així com en el dictamen de la comissió d'investigació de 5 de juliol d'eixe any, del qual aquell porta causa.
No obstant això, en la part dispositiva de la sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem, sí que ordena la publicació de la decisió en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de les Corts.
