Per què els trombes afecten més les dones joves vacunades contra el coronavirus?

Els casos de trombes sota investigació en persones que han rebut la vacuna d'AstraZeneca -a la Unió Europea- i la de Janssen -als Estats Units- s'han produït majoritàriament en dones joves. L'Agència Europea del Medicament investiga vora 200 trombes, la majoria cerebrals, amb resultat de 18 morts (fins al 22 de març) entre 34 milions de persones vacunades. Quasi totes les víctimes mortals eren dones menors de seixanta anys. L'FDA, l'organisme de control homòleg nord-americà, n'investiga sis defuncions més en dones d'entre 18 i 48 anys, que presentaren símptomes en els tretze dies posteriors a la vacunació amb el preparat de Janssen, que abans de la suspensió cautelar, van rebre set milions de nord-americans.

Per què aquesta possible reacció a les vacunes està afectant més les dones que els homes? Tot i que les investigacions en curs encara no han pogut establir una relació causa-efecte, la comunitat científica apunta ja algunes possibilitats. L'experta en malalties estranyes del Centre Superior d'Investigacions Científiques, Luisa Maria Botella, destaca les possibles implicacions en l'equació dels estrògens, les hormones sexuals femenines. Aquestes estimulen les proteïnes que activen els factors de coagulació quan l'organisme interpreta una situació inflamatòria greu.

Les solucions d'AstraZeneca i Janssen activen la resposta immunitària de l'organisme amb un mecanisme similar. Empren un vector viral -un adenovirus inofensiu- per a introduir la proteïna S que proporciona la informació per a desactivar el coronavirus. "Si l'organisme reconeix una infecció viral i una proteïna estranya d'un altre virus que no ha vist en la vida, en alguns casos es podria produir una reacció immune molt exagerada i eixa inflamació podria portar aparellada una estimulació dels factors de coagulació a través dels estrògens", explica Botella.

Els estrògens acompanyen la dona durant la vida fèrtil i disminueixen a partir dels 55 anys, amb la menopausa, la qual cosa podria explicar per què aquesta reacció estranya i minoritària, s'ha produït menys ens persones majors. La investigadora del CSIC recorda que, en cas de confirmar-se aquesta associació, implicaria que la reacció tampoc afectaria les xiquetes que reben aquestes vacunes en el futur.

Anticonceptius i teràpies hormonals entre els factors de risc

La vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH), Pilar Medina, recorda que amb independència de les vacunes, les dones estan exposades a major risc de trombes per l'embaràs i l'exposició a medicaments com els anticonceptius o les teràpies hormonals per a compensar la menopausa. En qualsevol d'aquestes situacions, la possibilitat de patir una alteració d'aquest tipus seria superior a la proporció de casos que s'investiga amb relació a les vacunes.

Un estudi recentment publicat a The Lancet estipula que el consum d'anticonceptius per via oral triplica el risc de trombes, una complicació que la SETH estima que també afecta el 10% de les dones embarassades. La doctora Medina recorda, però, que no s'ha reportat si les dones afectades estaven prenent anticonceptius o estaven exposades a altres possibles factors de risc.

Més dones que homes vacunades

Segons l'Agència Espanyola de Medicament, el 65% de les persones que van rebre la vacuna d'AstraZeneca, amb data del 21 de març, van ser dones. És a dir, la població femenina ha rebut més vacunes que la masculina. Adverteix Medina la necessitat de valorar aquest factor per a calibrar el risc de reacció entre les dones, com també el fet que la limitació de l'edat d'administració a la Unió Europea per sota dels 65 anys fa impossible conéixer si també hi hauria relació en dones majors.

"Estem vivint aquestes notícies en temps real, i és prompte per a conclusions", adverteix Medina, que insisteix a recordar que, en tot cas, el risc de patir una trombosi cerebral després de rebre la vacuna -encara no confirmat- és estranyíssim, de vora el 0,0001% en relació a la població que ha rebut d'AstraZeneca, en comparació amb el risc elevat que existeix per a les persones hospitalizades amb coronavirus.

La vicepresidenta de la SETH explica que hi ha una simptomatologia associada al risc de trombes que pot ajudar a evitar-les amb tractaments similars als que s'apliquen per a evitar la reacció a l'heparina. Si en les setmanes posteriors a rebre la vacuna el pacient experimenta un dolor de cap molt intens i persistent "que no deixa fer vida normal i/o visió borrosa o doble, eventualment acompanyada de vòmits, recomana anar a urgències.

Luisa Maria Botella situa aquestes complicacions "estranyes" en la normalitat del desenvolupament dels medicaments, com una quarta fase dels assajos clínics, on l'experiència d'estudi entre milers de pacients es trasllada a milions de persones. "Si hem fet l'assaig d'AstraZeneca entre 30.000 individus, però apareix un cas entre un milió, és impossible de veure fins que s'aplica a la població", explica.

Botella descarta que s'haja produït un biaix de gènere en els assajos i recorda que, per a ser aprovada, la vacuna ha d'administrar-se a una mostra de població tan representativa com siga possible, per gènere i edats.