Troleig sexual, pornovenjança o sextorsió: les noves formes de violència de gènere digital
El Ministeri de l'Interior ha identificat fins a dotze variants de violència masclista a través d’internet
La violència masclista muta i cerca noves maneres de sotmetre a les dones a través de la tecnologia. Unes noves violències que el Ministeri de l'Interior investiga a través de la seua Oficina Nacional contra les Violències Sexuals (Onvios) per a poder elaborar lleis que les detecten, combaten i castiguen.
De moment, l’Onvios ha identificat fins a dotze variants que adopta la violència digital contra les dones:
- Ciberassetjament sexual: missatges sexuals no desitjats i repetits.
- Sèxting coercitiu: pressió per a compartir contingut sexual sota coacció.
- Sextorsió econòmica o extorsió sexual per diners: forçar la producció de contingut sexual per diners.
- Dòxing sexual o revelació d’informació sexual: publicació de dades personals amb contingut sexual.
- Ciberassetjament a menors o grooming: guanyar-se la confiança de menors amb finalitats sexuals.
- Troleig sexual o assetjament sexual en línia: atacs col·lectius amb comentaris sexuals ofensius.
- Hipertrucatge o deepfake sexual: creació de contingut sexual fals mitjançant intel·ligència artificial.
- Espionatge digital: ús de tecnologia per a espiar i controlar.
- Pornovengança: publicació no consentida de contingut sexual.
- Captació no autoritzada: presa de fotos o vídeos sense consentiment.
- Sextorsió o extorsió sexual: amenaces de difondre imatges íntimes a canvi de favors.
- Intervenció de terceres persones: gravació i difusió d'agressions sexuals.
El nou pacte d'estat contra la violència de gènere aprovat enguany definix la violència digital de gènere com "tot acte de violència contra les dones comès amb l'assistència, en part o íntegrament, de l'ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions, o agreujat per este, com els telèfons mòbils, internet, plataformes de mitjans socials o correu electrònic, dirigida contra una dona pel fet de ser-ho".
El pacte, aprovat el 2025, establix, entre altres mesures, crear indicadors i compilar dades estadístiques de tot el ventall de violències contra les dones en entorns digitals, així com tipificar com a delicte els diversos supòsits de ciberdelinqüència de gènere.
El departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska va crear l'oficina Onvios per a impulsar la formació, conscienciació i sensibilització entorn de les violències sexuals i de constituir un observatori per a generar coneixement des de la investigació científica.
“Les tecnologies amplifiquen l'exposició, l'impacte i la permanència del mal, generant conseqüències devastadores per als qui ho patixen. Conductes d'assetjament, amenaces, xantatges o difusió d'imatges íntimes sense permís que s'utilitzen per a danyar, controlar o humiliar a la víctima. Encara que es produïsca en línia, els efectes són similars als de la violència fora de línia: por, ansietat, vergonya, pèrdua de control sobre la mateixa imatge i, en molts casos, greus conseqüències socials i personals”, explica Onvios.
