Troben a Asp un hàbitat de neandertals a l'aire lliure

El jaciment, datat en uns 120.000 anys, és el primer a la Comunitat Valenciana i un dels pocs d'aquestes característiques a Espanya

Jaciment a Asp
Jaciment a Asp / Universitat d'Alacant

La informació sobre com vivien els neandertals a l'Europa paleolítica procedeix principalment dels jaciments en coves. Per això, els investigadors consideren excepcional la trobada que s'ha fet a Asp, al Vinalopó Mitjà. Un equip d'investigadors de la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, l'Institut de les Ciències de l'Evolució de Montpeller (França) i el Museu Arqueològic de Biscaia ha descobert a Asp un hàbitat de neandertals a l'aire lliure de més de 120.000 anys, al paratge natural de Los Aljezares.

La Universitat d'Alacant ha explicat que aquesta troballa a l'aire lliure ha permés, per l'excepcionalitat que té, entendre millor l'ecologia, adaptació i dinàmica dels estils de vida dels neandertals que van habitar la península Ibèrica. Així, han destacat que existeix molt poca informació amb què poder explicar què ocorria fora de les coves, tant des d'un punt de vista del comportament humà com dels patrons d'assentament, i que aquest estudi posa de manifest la importància dels jaciments a l'aire lliure durant el paleolític mitjà.

El professor de la UV i doctor en Prehistòria Aleix Eixea ha explicat que aquest descobriment "constitueix un dels pocs exemples d'aquest tipus en la península Ibèrica i l'únic en l'àmbit valencià. S'hi han pogut documentar dos nivells arqueològics en la posició original, rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment".

Punt de pas de les poblacions neandertals

Eixea ha apuntat que els resultats obtinguts en aquest estudi "mostren que el jaciment va servir com a punt de pas de les poblacions neandertals entre la costa i l'interior de la península Ibèrica, dins d'una àmplia xarxa territorial que els diferents grups utilitzarien per a proveir-se fonamentalment de les eines de pedra, i per al processament i consum dels animals que van caçar".

Així, ha subratllat que l'estudi geològic dels depòsits on està el jaciment de Los Aljezares ha permés definir un paisatge i un clima molt diferent de l'actual.

I el professor del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d'Alacant Jaime Cuevas, coordinador del projecte, ha afirmat que el jaciment s'emmarca en l'últim màxim glacial, amb un clima més càlid i humit que l'actual, on l'entorn de la conca del Vinalopó estava caracteritzat per àrees planes amb un sistema de llacunes en lloc de la complexa xarxa de barrancs actual".

"Aquesta configuració va poder afavorir l'ocupació dels neandertals en un paisatge accessible, amb aigua estable i recursos biòtics pròxims", ha assenyalat Cuevas, que ha afirmat que, en els pròxims mesos, amb la col·laboració de l'associació Cinco Ojos. Observatori de Patrimoni i l'Ajuntament d'Asp, els treballs de camp es reprendran per a ampliar la informació disponible.

També et pot interessar