El Tribunal Suprem tomba el recurs dels regants del Segura i avala els nous cabals del Tajo-Segura

Revés judicial per als regants d’Alacant i dos províncies veïnes que reben l’aigua del Tajo. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs contenciós administratiu que havia presentat el Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS) contra els nous cabals ecològics mínims fixats en la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.

Concretament, en abril del 2023, este sindicat que integra vora 80.000 regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria –terres que reben l’aigua del transvasament Tajo-Segura– va recórrer contra el Reial decret 35/2023, pel qual es va aprovar la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques d’Espanya, entre altres la del Segura i la del Xúquer, així com les del Tajo, el Guadiana i l’Ebre, entre altres.

El recurs argumentava que hi havia una voluntat política d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura, un propòsit que es pretenia aconseguir establint uns cabals ecològics mínims per al Tajo, per a després augmentar-los de manera gradual.

En opinió dels regants de l’SCRATS, la fixació d'eixos cabals incomplia la normativa de planificació hidrològica i la regulació del mateix transvasament Tajo-Segura.

Criteris que causaven perjuís econòmics

Basant-se en informes pericials, els regants criticaven els criteris tècnics que havia aplicat l’administració per a fixar els cabals ecològics mínims. Els regants de l’SCRATS esgrimien que estos criteris anaven en detriment dels drets d’ús de l'aigua en la conca del Segura i que aplicar-los generava un perjuí social i econòmic als regants beneficiaris del transvasament, perquè reduïen la quantitat d’aigua que arriba fins al sud-est de la Península.

Després de rebutjar les mesures cautelars que havien sol·licitat els regants d’Alacant, la Regió de Múrcia i Almeria, el Suprem va admetre a tràmit el recurs en abril del 2024 i va requerir l'expedient administratiu.

En juny del 2025, l'advocat de l'Estat va sol·licitar que el recurs dels regants fora desestimat. En la mateixa línia es va posicionar en juliol del mateix any l'Associació de Municipis Riberencs dels Embassaments d'Entrepeñas i Buendía, la Plataforma de Toledo en Defensa del Tajo i la Junta de Castella-la Manxa.

Rebutja la descoordinació

Ara, la secció quinta de la sala contenciosa administrativa conclou que el reial decret contra el qual van recórrer els regants de l’SCRATS no infringix la legalitat vigent, ni tampoc la jerarquia normativa aplicable.

A més, rebutja l’argument dels recurrents, els quals esgrimien que no havia existit coordinació a l’hora de fixar els cabals ecològics, circumstància que hauria contravingut el Reglament de Planificació Hidrològica. Al respecte, la sentència diu: “Es pot concloure, doncs, que la coordinació ha existit i que la implantació de cabals ecològics progressius és la millor expressió d’eixa coordinació”.

Finalment, el Suprem assenyala que els informes tècnics aportats pels demandants no proven que existira arbitrarietat en la fixació dels cabals ecològics.

El Ministeri per a la Transició Ecològica havia explicat este dimecres que estava esperant la resolució del Suprem sobre el recurs dels regants abans de posar en marxa el procediment de modificació de les regles d'explotació del transvasament.

García-Page, "enormement content i orgullós"

Les primeres reaccions a esta sentència judicial no han tardat. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha sigut un dels primers que ha eixit al pas. Ha assegurat que "quasi acomplexa haver d'estar anys i anys guanyant sentències en el Suprem i vore que ni tan sols s'executen".

En esta línia, el dirigent socialista s'ha mostrat "enormement content i orgullós" de la comunitat autònoma que "defensa els seus plantejaments a ultrança", després que el Suprem ha desestimat el recurs de l'SCRATS contra la revisió del Pla Hidrològic del Tajo.