El Tribunal Suprem, sense paritat

Dels 81 membres que integren el Tribunal Suprem, 67 en són homes (un 82,7%) i només 14 en són dones (un 17,3%). A més, cap de les cinc sales està presidida per una magistrada. De tots els càrrecs de la judicatura, al Tribunal Suprem és on més s’evidencia la bretxa de gènere.

Segons Gloria Poyatos, presidenta de l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya, aquesta situació del Tribunal Suprem “és una anomalia democràtica que redunda en la qualitat de la justícia perquè no és una justícia representativa de la mirada completa d'una societat composta per homes i dones. El Tribunal Suprem dissenya la jurisprudència, que és vinculant per a tota la carrera judicial, per mandat legal. Si solament compta amb 14 dones, és evident que es crea una jurisprudència d'esquena al talent i la visió femenina”.

A Espanya, el 53,2% dels membres de la carrera judicial són dones. Però, en el tram que correspon a la mitjana d’edat dels membres del Tribunal Suprem (62 anys per a dones i 64 anys per a homes), el percentatge de dones és molt més reduït (el 25,2%), segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Per contra, en el rang d’edat de 31 a 40 anys, la carrera judicial compta amb un 65,8% de magistrades.

Les últimes places vacants obertes en el Tribunal Suprem han tornat a posar en relleu la baixa presència de dones en alts càrrecs de la judicatura espanyola. El passat 17 de setembre van prendre possessió dels càrrecs quatre nous magistrats d’este tribunal: 3 de la sala segona (penal) i 1 de la sala tercera (contenciosa administrativa). Les magistrades Susana Polo i Carmen Lamela van obtindre la destinació a la sala segona. És a dir, de les últimes quatre vacants, el 50% (dues vacants) les han obtingudes dones, però el percentatge global de dones magistrades al Tribunal Suprem (17,3%) està lluny de la paritat.

La llei d’igualtat, de març de 2007, indica que s’hauria de comptar amb un percentatge equilibrat de representació de cada sexe en tot tipus d’alts càrrecs. L’article 16 de la llei, que parla dels nomenaments realitzats pels poders públics, estableix que: “Els poders públics procuraran atendre el principi de presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i designacions dels càrrecs de responsabilitat que els corresponguen”.

Tant a la sala primera com a la sala cinquena del Tribunal Suprem, solament hi ha una magistrada en cada una. “Això és gravíssim perquè s'exclouen les experiències femenines en la presa de decisions, i en la interpretació i aplicació de les lleis. La justícia és una labor que exigeix: reconéixer drets als qui se'ls nega socialment, redistribuir amb equitat i perspectiva de gènere, i també representar la diversitat d'una societat formada per homes i dones”, ha assenyalat Gloria Poyatos.

El Congrés demana paritat i transparència en els nomenaments

Els grups parlamentaris del Congrés de Ciutadans i Podem han aprofitat el debat de les seues propostes de resolució per a la memòria del CGPJ de 2016 per a reclamar una major independència judicial i recuperar la confiança de la ciutadania, així com la paritat i transparència en el nomenament d’alts càrrecs. Els partits polítics reclamen que els llocs vacants siguen ocupats per magistrades per a recollir, així, les reivindicacions que han fet diversos col·lectius com Jutgesses i Jutges per a la Democràcia o l’Associació de Dones Jutgesses d’Espanya.

La portaveu de Justícia, Carolina Telechea, hi va defensar una major transparència, que hi prevalguen mèrits de capacitat i més paritat en els nomenaments de jutges i magistrats. En aquestes reclamacions, han coincidit els grups parlamentaris en les 153 propostes que s’hi han presentat. A més, Ciutadans i Podem han reclamat una renovació de l’òrgan de govern dels jutges per a evitar que es moga pels interessos particulars dels partits.

El sostre de vidre

Segons l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, el sostre de vidre continua existint. “Reivindiquem des de fa anys la necessitat de trencar el sostre de vidre que, sens dubte, existeix des del moment en què som més de la meitat de la carrera però no estem presents als llocs més significatius”, ha afirmat Esther Castaneda, portaveu de l’associació.

Mai hi ha hagut una presidenta del Tribunal Suprem i, entre les 17 presidències de tribunals superiors de justícia, solament hi ha una presidenta al TSJ de la Comunitat Valenciana. Són dades destacables, tenint en compte que més de la meitat dels membres de la carrera judicial són dones.

Pilar de la Oliva (Alzira, 1956) va ser nomenada presidenta del TSJ de la Comunitat Valenciana l’any 2010 i va ser reelegida el 2016. És membre de la carrera judicial des de 1982, està especialitzada en dret civil de la Comunitat Valenciana i en coneixement de la llengua. És l’única presidenta d’un tribunal superior de justícia.

En les presidències de les audiències provincials hi ha solament 8 presidentes d'un total de 50. “En 2010, n'hi havia 9. Això vol dir que s'ha produït un retrocés de la presència femenina. I també s'ha retrocedit en termes relatius, ja que la presència femenina en el Tribunal Suprem ha passat de 10 dones en 2010 a 14 magistrades en 2018. Això reafirma l'endarreriment de gènere, si tenim en compte la majoria femenina de la judicatura, un 53%”, ha afirmat Gloria Poyatos.

Fa més de cinquanta anys de la derogació de la llei que prohibia a la dona l'accés a la carrera judicial i fiscal, i la Constitució Espanyola té ja 40 anys d'edat. A més, cal destacar que la Constitució propugna la igualtat com un dels seus quatre valors superiors de l'ordenament jurídic.

“L'any 2018, qüestionar les capacitats i els mèrits de les dones com a excusa, solament pot qualificar-se de prejudici de gènere. Vam aconseguir desinstal·lar-ho de les nostres lleis durant el segle passat però, lamentablement, segueix pervivint en les persones que prenen les decisions”, ha assegurat Gloria Poyatos.

Nacions Unides ja va denunciar aquesta situació i va destacar que “el nombre real de dones en els nivells alts de la judicatura encara és summament baix”. Per això, va recomanar a l’Estat espanyol l’aplicació de “mesures especials de caràcter temporal per a aconseguir un equilibri de gènere en els nivells més alts de la judicatura”.

Segons Esther Castaneda, portaveu de l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, “no solament succeeix al Tribunal Suprem i als llocs de presidència. Tampoc estem presents als llocs més significatius de l'òrgan de govern. Potser és el moment que això canvie i que, en la pròxima renovació del Consell General del Poder Judicial, puguem veure una dona presidenta”.