Els tres anys i les tres sentències del cas de La Manada
El Suprem condemna els cinc homes a quinze anys de presó per un delicte de violació.
Tres anys després que una jove interposara una denúncia contra els cinc membres de La Manada, el Tribunal Suprem ha sentenciat que José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Ángel Boza, Antonio Manuel Guerrero i Jesús Escudero són culpables d'un delicte de violació i els ha condemnat a 15 anys de presó. Des de la nit dels fets fins a la resolució, tres tribunals s'han pronunciat i les dones han eixit al carrer en nombroses ocasions per a clamar per una sentència justa, una que reconeguera que no va ser abús sexual, sinó violació.
El 7 de juliol de 2016, la jove madrilenya va denunciar de matinada que cinc joves andalusos l'havien violat. Poques hores després, els detingueren i començava un dels casos que més indignació ha despertat entre el moviment feminista i la societat en general, i que ha viralitzat lemes com ara 'Jo et crec' o 'No és no'.
Vora un any després, el 4 de maig de 2017, el fiscal demanava 22 anys i 10 mesos de presó per a cadascun dels acusats, entre els quals hi havia un guàrdia civil i un militar, pels delictes d'agressió sexual, intimidació i robatori amb força. Al novembre, començava el judici a l'Audiència de Navarra i poc després es feia públic un informe de la defensa que sustentava que la víctima va poder "fer vida normal" després de la suposada agressió. L'estratègia, desmuntada ara pel Suprem, consistia a afirmar que hi va haver consentiment. Les xarxes s'inundaren llavors de vídeos i missatges en suport a la jove, en el primer esclafit de rebuig contra els discursos que posaven en qüestió la versió d'ella.
Primera sentència: abús sexual
L'Audiència va condemnar els acusats a nou anys de presó per un delicte d'abús sexual. Un dels jutges va emetre un controvertit vot particular que demanava l'absolució, en el qual assegurava veure en l'ocorregut un ambient de diversió. València, Castelló, Alacant, Elx, municipis de tota la Comunitat Valenciana i de tot l'Estat foren escenari de protestes. Davant de la situació, el govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va anunciar que revisaria si els delictes sexuals estan ben tipificats en el Codi Penal per adaptar-los a la "nova conscienciació social". La sentència de La Manada va escalfar l’ambient i va ser l'espurna que, en l'any del #MeToo, va fer que les xarxes s’ompliren d’opinions i testimonis sobre casos d’abús: l'etiqueta #Cuéntalo va ser un dels temes del moment amb més interacció en Twitter durant més de 24 hores.
Segona sentència: abús sexual
El 5 de desembre de 2018, el Tribunal Superior de Navarra insistia en el veredicte i confirmava la condemna de 9 anys de presó per un "delicte continuat d'abús sexual" amb l'agreujant de prevalença. Hi va haver dos vots discrepants en la qualificació dels fets, inclòs el del president, Joaquín Galve. Ell i el magistrat Miguel Ángel Abárzuza consideraven que els cinc homes processats sí que van intimidar la víctima i, en conseqüència, estimaven que haurien de ser condemnats per agressió sexual, la qual cosa haguera elevat la pena a 14 anys, 3 mesos i un dia.
La decisió del TSJ no va agradar a cap de les parts: la defensa demanava l'absolució; l'advocat de la víctima, considerava que el tribunal s'havia quedat curt. No era abús, era violació. Seria el Tribunal Suprem qui decidiria sobre el cas.
Tercera sentència: va ser una violació
La resolució del cas ha arribat aquesta setmana, tres anys després de la primera denúncia. L'alt tribunal ha dictaminat que el cas de La Manada no va ser abús sexual, sinó una violació en grup, i ha elevat a quinze anys les penes de presó. En la sentència, que crea un mandat per a la resta de tribunals, queda establert que els cinc condemnats "van obrar amb ple coneixement" del que estaven fent i fa especial esment a les vexacions a què van sotmetre la víctima, de les quals es desprén una "clara denigració com a dona".
El tribunal determina, en una sentència de la qual s'ha dit que "reconcilia les dones amb la justícia", que "el silenci de la víctima només es pot interpretar com una negativa". Per tant, no és no i només sí és sí.
