El testimoni d’una ONG desvela el funcionament de la trama del cas Blasco

Aquest dimarts han començat les declaracions dels testimonis en el macrojuí de les peces 2 i 3 del cas Blasco pel desviament de diners de la Generalitat a projectes de cooperació. En total han de declarar 90 persones i el juí s’allargarà fins a finals de mes de juliol. 

La primera a declarar en aquesta vuitena jornada del juí ha sigut María Vicenta Pons, presidenta de l’ONG Asamanu África en 2010. Ha explicat que la fundació Entrepueblos de l’empresari Augusto César Tauroni, després coneguda com Fundació Hemisferi, va contactar amb ells per a ajudar-los a obtindre una subvenció i que, gràcies a la seua intermediació, van aconseguir més de 230.000 euros per a un projecte al Senegal. 

Tal com ha assegurat, a la Conselleria de Cooperació no li haguera importat si la seua organització haguera “plantat una falla al Senegal” mentre s’haguera doblegat als interessos de la trama corrupta (els seus responsables han admés ja els càrrecs).

Contactaven amb ONG menudes

A preguntes del fiscal, Pons ha detallat que la trama corrupta operava contactant amb xicotetes ONG com la seua i s’oferien a intermediar davant la Conselleria de Cooperació amb l’objectiu d’accedir a projectes molt més quantiosos.

“En 2009 es va posar en contacte amb nosaltres, via correu electrònic, Maribel Castillo, de la Fundació Hemisferi. Ens van dir que volien ajudar xicotetes ONG a accedir a projectes més quantiosos, perquè no hi foren sempre les mateixes”, ha explicat. 

Segons ha contat al jutge Mari Vicenta Pons, va ser aquesta fundació la que va oferir diversos projectes a Asamanu, entre ells la possibilitat de construir hivernacles o reparacions en col·legis, però finalment l’ONG va proposar presentar un projecte per a la reforma d’un institut del Senegal al qual acudien diàriament més de 2.000 alumnes.

No ho va veure clar i no va pagar

La testimoni ha deixat clar que quan en l’ONG Asmanu van constatar que Entrepueblos volia destinar 120.000 euros a una constructora valenciana, paralitzaren el projecte. María Vicenta Pons va veure amb estranyesa aquestes transferències ja que, segons ha assegurat, la constructora en qüestió, Beconsa, “no havia posat un peu al Senegal”. Ha assegurat que no ho va veure clar i, per això, no va pagar. “En aquell moment jo no sabia si el projecte era legal o no. Venia avalat per la Conselleria, però era totalment immoral i ho paralitzàrem de forma unilateral”, ha subratllat.

Una telefonada d’Arturo Tauroni

A preguntes de l’Advocacia de la Generalitat, la responsable d’Asamanu Àfrica ha explicat que després de conéixer aquests fets va rebre una telefonada d’Arturo Tauroni (director de la Fundació Hemisferi i germà de l’empresari Augusto César Tauroni), qui li va dir que era inútil que concorregueren a altres projectes perquè ell formava part de l’avaluadora externa i no els anava a acceptar encara que presentaren “la bíblia en vers”.