De la tensió de la transició a la postpandèmia: així ha canviat el Nou d'Octubre en quasi mig segle

Aquest diumenge es compleixen 45 anys de la històrica manifestació que es va produir a València uns anys després que la taula de forces polítiques i sindicals declarara el 9 d'octubre el dia del País Valencià.

La marxa, que en el 77 va servir per a reclamar l'autodeterminació i l'autonomia dels valencians i valencianes, ha canviat molt des d'aleshores. En la primera manifestació, representants polítics de les tres províncies van recórrer junts els carrers entre el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de València, integrant així la processó cívica que ja es feia a la ciutat des de principis del segle anterior.

Dos anys després, però, l'extrema dreta va fer acte de presència. Eren els anys de la transició, i la bandera i la llengua, motiu d'enfrontament. Les conseqüències van ser senyeres cremades, insults i intents d'agressió.

I encara que aquesta tensió ha anat donant pas amb els anys a una processó molt més cívica, que hui és majoritàriament viscuda amb respecte i un ambient festiu, el 2017 hi va haver noves agressions feixistes durant les marxes del Nou d'Octubre.

No és l'única adversitat a la qual s'han enfrontat les celebracions pel dia dels valencians. El 2020 la pandèmia obligava a suspendre la majoria dels actes públics. Tanmateix, es va mantindre l'acte de lliurament de les distincions del Nou d'Octubre, que per primera vegada en la història va concedir l'Alta Distinció de la Generalitat a tot el poble valencià per la seua actitud per la covid.

Aquest diumenge, els valencians i valencianes tornen un any més a eixir als carrers per a celebrar el seu dia gran i reivindicar la identitat de tot un poble. Un dia que enguany coincideix a més amb el quaranté aniversari de l'Estatut d'Autonomia i els actes del qual es podran seguir en À Punt en una programació especial.