El Suprem ordena que es dicte una nova sentència per la trama Calp del cas Brugal
En esta causa es va condemnar l'exalcalde de Calp Francisco Javier Morató Vives i els ex tinents d'alcaldia Fernando Penella i Juan Roselló per suborn continuat, prevaricació i frau a l'administració, amb l'atenuant molt qualificat de dilacions indegudes, a dos anys i mig de presó i inhabilitació per deu anys
La sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha ordenat este dimarts a l'Audiència Provincial d'Alacant que dicte una nova sentència en la causa que va jutjar un exalcalde i dos exregidors del PP de Calp per delictes de suborn, prevaricació, frau a l'administració i malversació, entre altres, en la concessió del servici de tractament de residus sòlids urbans al municipi el 1998, en una de les peces del conegut com a cas Brugal.
Així, l'alt tribunal estima el recurs de la Fiscalia contra la sentència dictada el 24 d'octubre del 2022 per l'Audiència per haver declarat nul·la una intervenció telefònica a l'empresari a qui es va concedir el servici de fem, Ángel Fenoll, així com les proves que se'n deriven, segons ha informat este dimarts el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). D'esta manera, el TS anul·la la resolució judicial i ordena a l'Audiència Provincial d'Alacant "que dicte una nova sentència tenint en consideració les proves que van ser indegudament declarades nul·les". La resolució del TS reproduïx els fonaments legals que va incloure en la sentència del 2024, referida a la causa matriu del cas Brugal, en què va destacar que l'acte d'autorització del telèfon de l'empresari, la nul·litat del qual va establir l'Audiència d'Alacant, tenia motivació "suficient".
Una de les vint peces de Brugal
La causa de Calp és una de les vint peces en les quals es van dividir les diligències inicials de Brugal, obertes per la suposada adjudicació irregular de la contractació de l'arreplega de residus d'Orihuela (Baix Segura). En octubre del 2022, l'exalcalde popular de Calp Javier Morató, dos exregidors, Fernando Penella i Juan Roselló, així com el cunyat d’un d’ells i l’empresari Ángel Fenoll, propietari de Colsur SL, van ser condemnats per l’Audiència d’Alacant a penes entre dos anys i dos anys i mig de presó, a més de deu anys d’inhabilitació, pels delictes de suborn, prevaricació i frau en l’adjudicació del servici d'arreplega de residus d'este municipi de la Marina Alta. A més, foren absolts de malversació de cabals públics i, en el cas de Roselló, també de blanqueig. Per la seua banda, Fenoll va ser condemnat a dos anys de presó pels mateixos delictes que els tres exmembres de la corporació local, mentre que al cunyat de Roselló, Francisco Artacho, li va imposar dos anys de presó per suborn i prevaricació.
La sentència va absoldre de diferents delictes tres persones més que estaven acusades: l'exdirector de la concessió del servici, la dona de l'exregidor Juan Roselló i un fill de l'empresari Ángel Fenoll.
