El Suprem estableix que ha de ser obligatori prohibir al maltractador acostar-se a la víctima encara que no hi haja lesions
Fins ara no existia jurisprudència en aquest sentit ni unitat en les decisions de les audiències provincials.
Les condemnes per delicte de maltractament sense causar lesió a la parella o exparella sentimental hauran d'anar acompanyades de la prohibició temporal d'aproximació a la víctima, segons el Tribunal Suprem. El ple de la sala penal ha unificat la doctrina sobre aquest assumpte, respecte del qual les audiències provincials no seguien una mateixa línia. Fins ara no hi havia jurisprudència en aquest sentit.
Els magistrats han determinat que el delicte de pegar o maltractar sense causar lesions, és a dir, sense que calga assistència sanitària de la víctima, que actualment està arreplegat en l’article 153 del Codi Penal, s’ha d’entendre comprés en l’article 57, el qual determina una pena accessòria de prohibició d’acostar-se a la víctima.
L’article 57 del Codi Penal espanyol estableix com a obligatòria la imposició d’aquesta prohibició d’aproximació a la víctima per als autors de delictes d’homicidi, de delictes contra la llibertat sexual, de lesions o de tortures quan la persona agredida és la parella o l’exparella. El Suprem ha puntualitzat que, quan parla dels delictes de lesions, això "no pot interpretar-se des d’un punt de vista purament gramatical".
Dos anys de prohibició
En el cas concret examinat, la sala estima un recurs de la fiscalia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que va deixar sense efecte la prohibició d’aproximació imposada a un home que va pegar una bufetada i altres colps a la seua parella en un carrer de Getafe que li van causar contusions i ferides i per les quals no va rebre atenció mèdica.
El Suprem reposa la sentència tal com la va dictar, en primera instància, el Jutjat de Violència de la Dona número 1 de Getafe, que va condemnar l’acusat a nou mesos de presó, dos anys de privació del dret a tindre i portar armes i prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres a la víctima, al seu domicili i al lloc de treball d'ella durant dos anys, així com de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà.
