El Suprem considera delicte les telefonades perdudes a víctimes de violència de gènere
L’agressor amb la prohibició de comunicar-se amb ella no pot fer ús del telèfon encara que la telefonada no siga atesa.
El Tribunal Suprem considera delicte una telefonada d’un agressor que té prohibit comunicar-se amb una víctima de violència de gènere, encara que aquesta no haja sigut atesa. La institució estima que pertorba la tranquil·litat de la víctima, en cas que haja quedat registrada i siga possible saber qui la va fer.
Per això, conclou que en els casos en què es telefone a una persona protegida per la mesura o pena de prohibició, i aquesta no l’atenga, “el delicte quedarà consumat si ha sigut efectiva la comunicació de l’existència d’aquesta mateixa telefonada, feta per qui té prohibida la comunicació”.
D’aquesta manera, la sala desestima el recurs plantejat per un home que va ser condemnat a un any de presó per un delicte continuat de trencament de condemna, amb l’agreujant de reincidència, després d’haver trucat al telèfon de l’exparella, malgrat que tenia en vigor una prohibició de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà. Tot i que la telefonada no va ser atesa per la dona, sí va quedar registrada i va ser possible saber qui la va fer.
La resolució apunta que, quan hi ha una prohibició de comunicació, ha de tindre’s en compte que el Codi Penal mateix disposa en l’article 48.3 que impedeix al penat establir, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, contacte escrit, verbal o visual amb la víctima o amb els familiars o altres persones que determine el jutge o tribunal.
