El Suprem confirma que els pares de Nadia hauran de tornar 62.284 dels 400.000 euros que reberen en donatius
Els progenitors estan condemnats a cinc i tres anys de presó per aprofitar la malaltia minoritària de la seua filla per a enriquir-se
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest divendres les indemnitzacions que els pares de Nadia, condemnats a cinc i a tres anys i mig de presó, hauran d'abonar a 65 perjudicats. Un total de 62.284 euros, dels més de 400.000 euros que van aconseguir lucrant-se amb els donatius per a, suposadament, curar la seua filla. La sala penal ha dictat una sentència que rebutja els recursos dels pares, que ara hauran de fer front als pagaments en concepte de responsabilitat civil.
L'Audiència Provincial de Lleida va condemnar els progenitors per aprofitar la malaltia minoritària de la seua filla per a enriquir-se amb els donatius rebuts i va establir la responsabilitat civil que havien de pagar conjuntament i solidàriament als perjudicats.
Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la condemna als pares, encara que va anul·lar les indemnitzacions previstes inicialment —que es limitaven a un grup inversor i a dos particulars— per "falta de concreció". Per això, va ordenar a l'Audiència de Lleida que redactara una altra resolució individualitzant a tots els perjudicats als quals calia indemnitzar. Així, el tribunal va dictar una nova sentència en la qual citava que els pares de Nadia haurien d'abonar els diners a totes aquelles persones que van poder acreditar els ingressos que havien efectuat a l'associació creada per a curar la xiqueta.
L'Audiència ho va fer l'agost de 2019, incorporant un llistat amb unes seixanta persones i entitats que havien de ser indemnitzades, amb quantitats que oscil·laven entre els 13.000 euros i els 20 euros. Els pares de Nadia van recórrer aquesta nova resolució, que va validar el TSJC i, ara, també el Suprem.
Els progenitors van eixir en diversos programes de televisió entre 2010 i 2016 demanant ajuda per a la seua filla i per a investigar la malaltia minoritària que patia la xiqueta, advertint falsament que s'enfrontava a un "risc imminent" de mort. Per a això, van constituir l'associació N.N. per a la tricotiodistròfia i malalties rares de les Balears —la seua filla va nàixer a Palma—, que tenia com a objecte social recaptar fons per a la investigació i ajudar famílies amb xiquets que tingueren aquest problema. No obstant això, "en realitat la finalitat era obtindre l'enriquiment personal dels acusats". Van arribar a rebre 402.000 euros. El pare figurava en els estatuts de l'associació com a president i la mare com a tresorera.
