Els set perills d’una erupció volcànica

El procés d'eixida del magma a l'exterior té associats perills volcànics

Moment de l'erupció volcànica a La Palma
Moment de l'erupció volcànica a La Palma / Efe / Miguel Calero

Un volcà pot llançar material fluid i calent i fer-ho de forma no explosiva, és la lava, que baixa pels vessants del volcà i pot cobrir grans extensions. Però també pot emetre gasos que ixen a través de fumeroles o fractures de la terra i materials piroclastes que es classifiquen segons la seua grandària, composició i dinàmica i que es denominen cendres, lapil·li o bombes volcàniques.

En les erupcions, els volcans poden llançar fragments de lava de manera molt violenta i formar una grossa columna de material ascendent (principalment de gasos i material fi) sobre la boca emissora l'altura de la qual depén del grau d'explosivitat de l'erupció.

Parlem d'erupció efusiva quan la lava flueix com un riu, o explosiva, quan el volcà emet gasos piroclasts de manera violenta a l'atmosfera que poden ser molt perillosos en fluir tot el material pels vessants del volcà a 500 km/h i a altes temperatures.

El procés d'eixida del magma a l'exterior té associats set perills volcànics:

1.- Colades de lava: magma líquid que, segons la seua viscositat, i la topografia, recorren el vessant del volcà a major o menor velocitat. Com més es refreden, més viscoses són i més lentes van. El més habitual normal és que avancen a pocs metres l'hora. Si el magma és molt espés i és emés lentament no pot formar colades i s'acumula formant un dom.

2. Caiguda de cendres: quan els piroclasts ixen a l'atmosfera, el seu avanç està determinat per la seua grandària. Els més grans (bombes volcàniques) generalment cauen a pocs quilòmetres del centre d'emissió. La resta de les partícules són arrossegades cap amunt pels gasos volcànics generant el que s'anomena una ploma volcànica.

Quan aquesta columna té diverses desenes de quilòmetres –com va ocórrer amb el volcà islandés Eyjafjallajökull en 2010—, es diu columna convectiva. Quan cauen de la columna i són dispersades pel vent, poden cobrir milers de quilòmetres quadrats.

3. Fluxos piroclàstics: Quan la ploma no pot mantindre's com una columna col·lapsa i forma densos fluxos de gasos i matèria sòlida de fins a 700 °C que es desplacen a gran velocitat (fins a uns 550 km/h). Són les colades piroclàstiques.

4. Emanacions de gas: Els gasos que inicialment es troben dissolts en el magma, se separen d'aquest en originar una erupció explosiva. Poden eixir de manera violenta durant l'erupció o per fumaroles (fractures de l'edifici volcànic). Alguns gasos com el diòxid de carboni poden escapar per difusió a través del sòl en extenses àrees al voltant de l'edifici i generar un núvol que es mou a l'altura d'uns pocs centímetres del sòl, d'acord amb la topografia, fins que es dilueixen en l'atmosfera.

5. Els lahars són fluxos de llots, allaus de material volcànic no consolidat, especialment cendres. Igual que ocorre en les riuades, es canalitzen pels barrancs i van incorporant-hi roques, troncs, etc., que augmenten el seu poder destructiu.

6. Lliscaments de vessant: Quan la superposició de materials durs i blans es torna inestable i provoca el col·lapse de part de l'edifici volcànic. Una cosa així pot disparar una erupció o succeir per conseqüència seua.

7. Tsumamis: una de les conseqüències més terribles del lliscament de vessant d'un volcà. Quan el material que entra en contacte amb la mar –o per una erupció submarina– es forma una ona gegant i devastadora.

També et pot interessar