El Síndic de Greuges tramita 12.202 queixes el 2018, sobretot d’educació
Ángel Luna diu que s’ha avançat “en el reconeixement legal de drets ciutadans, però sense acompanyar-los de dotació econòmica per a recursos”
El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va tramitar el 2018 un total de 12.202 queixes. D’aquestes, el 32,72% són per temes relacionats amb l’educació, seguits dels serveis socials, urbanisme, ocupació pública, medi ambient i atenció a la dependència.
Així ho reflecteix la memòria de 2018 de la institució presidida per Ángel Luna, que ja ha entregat a les Corts. Tal com recull l’informe, el 2018 el Síndic de Greuges va dur a terme 23.165 actuacions en defensa dels drets de la ciutadania, de les quals 12.202 corresponen a queixes tramitades per la institució i 10.963 consultes ateses per la seua Oficina d’Atenció Ciutadana.
La memòria posa en relleu que en els últims anys s’ha avançat “molt en el reconeixement legal de drets ciutadans, però sense acompanyar-los de dotació econòmica per a recursos materials i humans”. Això explica, segons el síndic, les nombroses queixes derivades dels retards en la resolució d’expedients administratius en demanda de prestacions o ajudes previstes per llei.
De fet, les demores en la tramitació d’expedients administratius de dependència, habitatge, serveis sanitaris o ajudes continuen sent el principal motiu de queixa de la ciutadana.
D’altra banda, el síndic lamenta que no ha variat la “deplorable situació” de 2017 en relació amb la tramitació dels procediments dirigits a declarar el grau de discapacitat de les persones que el sol·liciten. Aquest és un dels casos en què la institució ha obert queixa d’ofici. Les queixes individuals per aquesta causa s’han incrementat de 114 a 213 el 2018, la qual cosa suposa un augment pròxim al 90%.
Infància i adolescència
Pel que fa a la protecció dels drets de la infància i adolescència, el síndic assenyala com a preocupacions la falta general de recursos i els problemes en la gestió dels centres de menors; els xiquets i adolescents en situació de guarda o tutela i, per tant, separats de la seua família biològica; la situació dels adolescents que arriben a la majoria d’edat tutelats per l’administració autonòmica, i l’atenció a menors estrangers no acompanyats.
En aquest punt destaca que a partir de l’estiu de 2018, els centres de recepció, especialment a Alacant i València, estaven “desbordats” per l’arribada de menors estrangers no acompanyats. Segons l’informe, això va provocar un increment de places residencials “de manera precipitada i, fins i tot s’han produït actuacions administratives contràries a la normativa vigent en matèria d’ordenació de centres residencials”.
Segons el síndic, “la incorporació al sistema d’aquests menors estrangers no acompanyats, tant pel seu nombre com per les circumstàncies que determinen el caràcter precipitat i col·lectiu de les entrades, està sotmetent a tensió el funcionament dels recursos residencials, cosa que provoca situacions com la sobreocupació dels centres de recepció o la distorsió de processos d’avaluació i derivació de casos”.
També es constata l’existència de situacions “poc aconsellables”, com la presència exclusiva de menors estrangers en alguns centres, “la qual cosa posterga la seua necessària integració amb altres menors de nacionalitat espanyola”.
83 queixes per vulneració dels drets lingüístics
En matèria de drets lingüístics, el Síndic de Greuges va atendre el 2018 un total de 83 queixes, un 50% més en comparació a les 55 de l’any anterior.
La majoria de les reclamacions tenien a veure amb l’expressió en una sola llengua de topònims, impresos, formularis, pàgines web o aplicacions per a xarxes socials. En tots els casos, el síndic va aconsellar garantir el règim de cooficialitat lingüística, després del que generalment les institucions afectades van manifestar la seua voluntat d’esmenar l’omissió.
