La segona vida de les cabines telefòniques
Diverses iniciatives intenten que els vells telèfons públics no desapareguen i els converteixen, per exemple, en punts d'informació turística
Milers de cabines telefòniques es van instal·lar per tot Espanya a partir dels anys seixanta. En aquella època del segle passat eren un signe de modernitat. Fins a 100.000 van arribar a haver-n'hi en canviar de mil·lenni. A finals de gener d'enguany, a la Comunitat Valenciana en quedaven unes 1.700, repartides per tota la geografia.
El projecte de la nova llei general de telecomunicacions que el govern d'Espanya va aprovar a finals de l'any passat va condemnar aquests telèfons d'ús públic a la desaparició, perquè ja no es consideren un servei d'interés públic. Un any abans, el mateix govern havia decidit no renovar el contracte amb la companyia Telefónica, encarregada de mantindre per obligació aquest servei.
A la Comunitat Valenciana, però, hi ha gent que no es resigna al fet que aquests elements que han format part de la vida quotidiana durant dècades deixen de formar part del paisatge urbà. És el cas de José Juan Sidro, membre del Consell Municipal de Cultura de Castelló de la Plana, que ha llançat un repte viral per tal de localitzar les cabines que encara no han sigut retirades.
A Pobles com Atzeneta del Maestrat (Alcalatén) han decidit, no només conservar-la, sinó donar-li una segona vida i fer-la servir com a punt d'informació turística.
