Segona jornada de les associacions de víctimes de la dana a les Corts: torn d'escoltar les majoritàries
Les plataformes que encapçalen Rosa Álvarez i Maribel Gradolí convoquen una protesta contra Mazón a les portes del parlament autonòmic
Les Corts acullen este dimarts la segona jornada protagonitzada pels col·lectius afectats per la dana del 29 d'octubre del 2024. Al llarg del matí compareixen en la comissió d'investigació parlamentària les dos majoritàries que aglutinen familiars de víctimes mortals, l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre, encapçalades per Rosa Álvarez i Maribel Gradolí, respectivament.
A les 10:00 hores estes dos plataformes, junt amb altres entitats socials i cíviques, han convocat una nova protesta a les portes de la cambra legislativa per a exigir que l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón deixe l'escó de diputat que li manté l'aforament i acudisca a declarar voluntàriament davant de la jutgessa que instruïx la causa penal oberta entorn de la gestió de la dana des de Catarroja.
A les 10:30 hores comencen les intervencions en la comissió d'investigació, amb el testimoni de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i a continuació el de l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre (11:45 hores), que ja van poder escoltar al Parlament Europeu i al Congrés. La ronda matinal la tanca a les 13:00 hores l'associació Sols el Poble Salva el Poble, vinculada al polèmic advocat i youtuber Rubén Gisbert, que s'ha donat a conéixer per haver simulat que estava tacat de fang abans d'entrar en directe en televisió o difondre la mentida sobre els morts a l'aparcament del centre comercial Bonaire. De vesprada serà el torn de l'Associació Unió del Poble (16:00 hores) i un ciutadà a títol particular, Juan José Monrabal Ibáñez, que ha demanat participar-hi (17:15 hores).
La vespra, els representants de les primeres associacions de víctimes i damnificats per la barrancada citats en seu parlamentària lamentaren que la falta d'avisos adequats i la descoordinació política agreujaren la tragèdia, que va saldar-se amb 230 morts i destrosses materials milionàries. Insistiren, a més, en la necessitat d'adoptar les mesures necessàries per a impedir que un altre fenomen meteorològic similar puga causar un nombre tan elevat de víctimes.
El parlament valencià va ser la primera institució que va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre la dana tan sols un mes després, el 28 de novembre del 2024, però es va constituir el 27 de gener del 2025. Fins al maig no va tindre aprovat el pla de treball, consensuat pel PP i Vox, que es va ampliar al juny després de les crítiques dels partits de l'oposició i les associacions de víctimes per no haver-hi sigut incloses.
Les compareixences en esta comissió de les Corts començaren el juliol, però no ho feren per les víctimes, com demanaven el PSPV i Compromís, sinó per tècnics i experts, que són les veus que s'han escoltat en tres de les quatre sessions de testimonis convocades fins ara. A estes compareixences se suma la de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. En este temps, l'Associació Damnificats per la Dana Horta Sud - València, l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre, les tres principals i més nombroses, han pogut dir-hi la seua al Parlament Europeu, al Congrés i a la Diputació de València.
A les Corts, el torn de les víctimes no ha arribat fins a la quinta sessió de la comissió dedicada a les compareixences, setze mesos després de la catàstrofe, amb nou col·lectius i un ciutadà a títol particular citats entre dilluns i dimarts. La planificació de declaracions ha rebut fortes crítiques de l'esquerra i els col·lectius majoritaris de víctimes, que consideren que mesclar tots els testimonis farà que la veu de persones que han perdut familiars quede diluïda amb altres que han contribuït a llançar falsedats i desinformació entorn de la dana. És el cas de Liberum, personada en la instrucció de la dana, i que en el torn de compareixença va reconéixer que no representava víctimes i, a més, va sembrar dubtes sobre la comptabilitat oficial de morts amb l'argument que la xifra donada per les autoritats "no es correspon" amb la quantitat de cadàvers identificats, sense aportar proves.
