Víctimes de la dana a les Corts: "No hi haurà normalitat mentre continuen protegint el principal responsable de la mort de 230 persones"

Les Corts acullen este dimarts la segona jornada protagonitzada pels col·lectius afectats per la dana del 29 d'octubre del 2024. De matí han comparegut en la comissió d'investigació les dos associacions majoritàries que aglutinen familiars de víctimes mortals, l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre, encapçalades per Rosa Álvarez i Mariló Gradolí, respectivament, que ja van poder ser escoltades fa mesos al Parlament Europeu i al Congrés. Ambdues han coincidit a criticar els temps i el format de la comissió valenciana i han tornat a assenyalar l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la gestió de la tragèdia.

Abans de poder parlar en seu, les dos plataformes s'han concentrat a les portes envoltades per altres col·lectius cívics per a reclamar justícia i que Mazón assumisca responsabilitats entregant l'acta de diputat i compareixent voluntàriament davant de la jutgessa instructora que centralitza des de Catarroja la causa penal oberta entorn de la barrancada. Precisament este matí ha transcendit que la magistrada ha fet el primer pas per a investigar formalment l'excap del Consell.

La primera a comparéixer ha sigut Álvarez, a les 10:30 hores, amb un discurs molt dur que ha iniciat lamentant no haver pogut anar a les Corts fins ara, 483 dies després de la tragèdia, quasi setze mesos després, pel "veto" del PP i Vox. Els ha acusat d'haver propiciat la participació en este ens parlamentari de tres entitats "propagadores de falsedats" que, a més, no figuraven en el registre oficial de víctimes en el moment de conformar el pla de treball. La representant de l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O ha deixat clares les tres premisses que centren la seua actuació—"veritat, justícia i reparació"— i que no els mou la necessitat de "venjança". "No hem vingut a mendicar la veritat, sinó a reclamar-la. Hem vingut a reclamar responsabilitats, el que va ocórrer el 29 d'octubre del 2024 no va ser una sorpresa, va ser una negligència", ha afimat.

"Estic ací perquè sabem que les morts dels nostres familiars eren evitables, el 29 d'octubre vostés van trencar moltes vides", ha dit als parlamentaris dels partits que sustenten el govern valencià. Els ha fet saber, emocionada i enfadada a parts iguals, el "dolor" i la "indignació" que els han causat, per això ha volgut "desmentir amb proves la falsedat que mantenen", en referència a la tesi del PP i Vox de l'apagada informativa i la falta d'informació dels organismes estatals, l'Aemet i la Conferència Hidrogràfica del Xúquer (CHX). "És fals i insultant, un intent de salvar-se vostés i degradar la memòria dels nostres familiars", ha retret en un discurs en què també ha defensat l'actuació dels dos ens.

Álvarez, que ha acudit a les Corts amb una samarreta negra en record de son pare, ha tornat a reclamar als diputats del PP que li demanen l'escó a l'expresident Carlos Mazón, a qui considera el "màxim responsable" de les 230 morts per la barrancada i ha titllat de "mala persona i sense ànima". "És insostenible, exigisquen-li l'acta de diputat i, si no l'entrega, expulsen-lo del partit. Si no, als nostres ulls seran vostés iguals que ell", els ha amollat. També ha interpel·lat diverses vegades el síndic del PP, Nando Pastor, a qui moments abans ha qualificat de "dinamitador de ponts", per a recordar-li que "no és el mateix igualtat que equitat", en resposta al plantejament que han defensat recurrentment els populars per a dirigir-se als col·lectius de víctimes, situant-los tots al mateix nivell. "El que és just és l'equitat, no la igualtat", li ha replicat Álvarez.

Al testimoni de Rosa Álvarez ha seguit el de Mariló Gradolí en representació de l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre del 2024 (11:45 hores), que s'ha pronunciat en el mateix to crític i també ha assenyalat Mazón per la gestió de la resposta a les inundacions: "No hi haurà normalitat mentre continuen protegint el principal responsable de la mort de 230 persones el 29-O, mentre permeten que continue a la cadira i cobrant la pagueta", ha criticat als diputats del PP. La representant d'esta associació ha lamentat que la compareixença a les Corts ha arribat "tard i malament" i ha remarcat que encara hi ha temps "d'evitar la mentira definitiva" al parlament autonòmic perquè tenen l'oportunitat de decidir si este òrgan és "per a salvar la veritat o per a salvar el PP i Vox". "Esta comissió no pot servir per a buscar responsables abstractes, ni per a continuar protegint Mazón, a qui el senyor Llorca manté com a diputat en contra de l'opinió de la majoria dels valencians. ", ha opinat.

"No estem ací per odi, estem per responsabilitat, perquè darrere de cada xifra hi ha una família i darrere de cada decisió no presa hi ha una conseqüència", ha asseverat Gradolí. La representant de les víctimes, en la línia de la compareixença anterior, ha remarcat que el 29-O "hi havia informació" sobre l'episodi meteorològic, de manera que la pregunta no era si plovia o si existix el canvi climàtic, sinó què va fer el Consell amb les dades que tenia —"res", s'ha respost ella mateixa— i qui prenia decisions per a salvar la vida de la gent. "Ningú", ha prosseguit. Hi havia marge per a actuar, hi havia coneixement del risc, el que no hi va haver és voluntat política de posar les persones en el centre", ha subratllat la compareixent.

La presidenta d'esta associació ha reivindicat que no han callat, sinó que han anat al jutjat i han comparegut a Europa i a Espanya, on els han escoltat "amb atenció i respecte", per a reflexionar sobre com una "negligència institucional pot convertir un fenomen natural en una tragèdia humana". "No volem que un altre episodi climàtic es convertisca en una condemna per a les persones que viuen en barris vulnerables, no volem governs negacionistes del canvi climàtic, ni polítiques de simplificació administrativa que desmantellen controls mentre el risc augmenta", ha denunciat. Ha recalcat que continuaran reclamant "memòria, exigència i dignitat", així com responsabilitats polítiques i penals per l'ocorregut.

Ni el PP ni Vox han entrat al debat amb les dos representants i, davant de l'allau de crítiques, han reiterat que hui estaven a les Corts des d'una posició de "respecte" i en el paper "d'escoltar més que parlar". "No venim a confrontar els grups ni les compareixents, [ens situem] lluny de la polèmica", ha assenyalat el diputat Pastor.

Gisbert anuncia una querella contra la jutgessa de Catarroja

La ronda matinal l'ha tancada a les 13:00 hores l'associació Sols el Poble Salva el Poble, vinculada al polèmic advocat i youtuber Rubén Gisbert, amb una intervenció molt contestada per les associacions majoritàries. L'esquerra parlamentària li ha retret el vídeo en què se'l mostra tacant-se de fang a propòsit abans d'entrar en directe en televisió perquè semblara que havia estat ajudant. Gisbert, que és un dels lletrats personats en la causa de la dana en representació de víctimes com a acusació particular, ha acusat la instrucció judicial d'estar "esbiaixada" i ser "arbitrària", i ha assenyalat la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra per impedir la investigació i l'esclariment dels fets.

Gisbert, que en arribar a la seu parlamentària ha sigut escridassat pels manifestants que hi protestaven fora i aplaudit per alguns seguidors, ha anticipat que ha interposat una querella contra la magistrada per delictes de "prevaricació, concomitància en revelació de secrets i usurpació de funcions públiques en la figura del marit, que l'ha substituïda en la pràctica de diligències", ha assegurat. "Si això no és causa de nul·litat i ingerència en un procediment penal, no sé què és", ha argumentat. També s'ha preguntat "fins a quan continuaran deixant les famílies independents de costat".

L'influenciador i polemista, molt popular en xarxes socials, s'ha desvinculat també de la mentida sobre els morts a l'aparcament del centre comercial Bonaire i ha acusat altres mitjans d'haver-la propagat abans que ell. "Jo no hi vaig anar fins al dia 3 de novembre per a dir als periodistes que durant cinc o sis dies no havien estat als pobles abandonats, que hi acudien per morbo, ja que era un lloc en què presumiblement hi havia molts morts", ha dit en la cambra. Així mateix, s'ha vanagloriat de ser el primer que va arribar a Catarroja a ajudar i ha continuat propagant falsedats, com per exemple que durant els primers dies de l'escenari postdana va trobar-se immigrants a qui, segons ha assegurat, prometien papers a canvi de treballar en la reconstrucció.

Últimes compareixences: una associació que qüestiona la xifra de víctimes i un particular

En la sessió de la vesprada ha intervingut Ascensión García en representació de l'Associació Unió del Poble, que, molt emocionada, ha assegurat que no busquen venjança i només volen "la veritat, justícia, reparació i que no torne a passar. Solucions reals i respecte, sense censures". García, que va perdre al pare en la dana, ha afirmat que els avisos "van ser insuficients" i ha preguntat als diputats què farien "si moriren els seus familiars i ningú assumira la seua responsabilitat". "Nosaltres carreguem este dolor, no pararem fins que se sàpia la veritat", ha explicat. "Volem saber què ha passat, com es va validar el nombre final de víctimes", ha assegurat García, portaveu d'una associació que qüestiona les xifres oficials. L'acompanyava Yolanda Garrido, qui va perdre el nebot, el germà i la cunyada i qui la jutgessa va arribar a expulsar com a acusació particular de la dana per defendre teories conspiranoiques.

Les compareixences les ha tancades Juan José Monrabal, l'únic particular convocat, qui ha afirmat que no descansarà "fins que es faça justícia". Ha manifestat que una "mala previsió comporta una pitjor gestió" i ha demanat als diputats que "deixen de polititzar cada tragèdia, remen tots a una i intenten buscar sempre la veritat i no la venjança". "Només vull honrar la memòria de la meua mare, buscar la veritat i justícia, mai diners perquè no me la retornaran", ha assenyalat Monrabal, qui ha criticat que se l'haja "titllat d'assassí" i intentat "silenciar".

A pesar que el parlament valencià va ser la primera institució que va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre la dana tan sols un mes després, el 28 de novembre del 2024, no ha sigut fins quasi 500 dies després que a les víctimes els ha arribat el torn de parlar. Molt després que les escoltaren al Parlament Europeu i també al Congrés. El calendari, regit per un pla de treball pactat entre el PP i Vox, ha estat molt qüestionat per l'oposició d'esquerres, exercida pel PSPV i Compromís, i els mateixos col·lectius majoritaris de víctimes. Les associacions consideren que mesclar tots els testimonis ha provocat que la veu de persones que han perdut familiars quede diluïda amb altres que han contribuït a llançar falsedats i desinformació entorn de la dana. És el cas de Liberum, personada en la instrucció de la dana, i que en el torn de compareixença va reconéixer que no representava víctimes i, a més, va sembrar dubtes sobre la comptabilitat oficial de morts amb l'argument que la xifra donada per les autoritats "no es correspon" amb la quantitat de cadàvers identificats, sense aportar proves.