Sanitat castigarà amb multes de fins a 60.000 euros les agressions al personal i els desperfectes en les instal·lacions

La Conselleria de Sanitat vol frenar les agressions al personal d'hospitals i centres de salut amb sancions més dures, què proposa elevar a 60.000 euros per als casos més greus. Així figura en la modificació de la Llei 10/2014 de Salut que va presenta la setmana passada als sindicats en la taula sectorial.

El document, a què ha tingut accés À Punt, modifica set articles i n'incorpora quatre. Amb els canvis delimita què entén per agressió en l'àmbit sanitari i incorpora per primera vegada una escala de sancions amb valor econòmic.

La llei valenciana es remetia fins ara a la norma estatal, que apel·la al Codi Penal pel que fa a les agressions a les figures d'autoritat, una consideració que el personal sanitari va assolir el 2015.

El que aporta ara Sanitat és un sistema "d'infraccions i sancions administratives, sense necessitat d'anar al jutjat", que castigue conductes violentes quotidianes addicionalment a la via penal, on es remeten les agressions físiques, segons ha clarificat a À Punt la directora general de Personal, Amparo Pinazo Gamir.

La conselleria vol donar urgència a la modificació legal, que inclourà en l'avantprojecte de mesures fiscals per a intentar aprovar-les en este paquet. Només supere el tràmit parlamentari, comunicarà als departaments el protocol "perquè les denúncies siguen tan efectives i àgils com siga possible i provoquen un efecte dissuasiu en l'agressor, que veja que l'insult i la falta de respecte comporten una multa".

L'esborrany entén per agressió "tota conducta constitutiva de falta de respecte, insult, vexació, injúria, assetjament, calúmnia, amenaça, intimidació, coacció o atac —físic o verbal— o atemptatòria contra la llibertat sexual, exercida per pacients, usuaris, familiars o acompanyants contra el personal d'institucions sanitàries". Inclou també els danys a béns i patrimoni sanitari.

El càstig contra els comportaments violents susceptibles de causar "dany físic, psicològic o moral" al personal sanitari, l'estén també a aquells que tinguen lloc fora de les instal·lacions sanitàries, si l'agressió està relacionada amb l'activitat professional de la víctima.

"El pacient es va posar agressiu i em va ficar un matxet a la panxa"

Casos com el que va ha relatat a À Punt l'infermer Juan Pedro López, recordant una intervenció fa dos anys a Alginet: "El pacient es va encabotar que volia el fàrmac en vena. Es va posar agressiu, va traure un matxet i me'l va ficar en la panxa. Estava arraconat. Vaig fer dos passos enrere, vaig agarrar aire i vaig intentar tranquil·litzar-lo aplicant mètodes que havia aprés en cursos. Li vaig enganyar, punxant-li en els bíceps, per a traure'm la cosa de damunt".

"En l'objectiu de no permetre la més mínima falta de respecte, l'insult es considera falta greu per qualsevol mitjà, fins i tot si té lloc en xarxes socials, i siga dins o fora del centre de treball. Per exemple que li punxen les rodes del cotxe a un professional o li trenquen el vehicle", ha subratllat Pinazo.

La nova redacció de la norma també permet als professionals renunciar a atendre un pacient o usuari en cas d'agressió verbal o física, sempre que la persona no quede desatesa, és a dir, que se la puga assistir per una altra via.

Tres nivells de sanció

Sanitat agrupa estes conductes en tres nivells amb la corresponent escala de sancions. Entre 500 i 5.000 euros per a infraccions lleus; entre 5.001 i 15.000 per a les greus; i entre 15.001 i 60.000 euros per a les tipificades com a molt greus.

En este últim grup, es detalla un seguit de comportaments relacionats amb la seguretat del personal i les instal·lacions sanitàries en l'atenció per a drogodependències i altres trastorns addictius, alhora que s'obri la porta a castigar els casos més extrems i la reiteració de faltes greus.

No obstant això, l'objectiu de Sanitat és que es denuncien per esta nova via administrativa també les agressions menys greus, que ara es diluïxen en l'estadística com a accidents de treball.

Vistiplau sindical amb algun però

Alguns sindicats ja s'han pronunciat favorablement als canvis, si bé, amb alguna observació. CCOO-PV celebra que replegue bona part de les seues al·legacions. Considera que la modificació arreplega "correctament tipificades i delimitades" les agressions, però retrau que no se n'haja especificat expressament les "digitals", com l'assetjament, els insults en les xarxes socials, conductes la majoria de les quals es dirigixen contra sanitàries dones, malgrat haver-se compromés a fer-ho. La seua portaveu, Yolanda Fernández, ha advertit que tot i que es contemplen en el calaix de sastre "d'altes tipus d'agressió", el fet que no es delimiten les que puguen produir-se en l'àmbit digital, pot complicar-ne la persecució.

Des de la UGT es reclama la conselleria de Marciano Gómez que active d'una vegada l'Observatori d'Agressions, que fa tres anys que està previst.

La violència, a l'alça des de la pandèmia

Sanitat interpreta la modificació legal com el colofó a la campanya de sensibilització que va llançar fa any i mig contra les agressions al personal sanitari, després de detectar un augment progressiu, del 22,25%, respecte dels valors previs a la pandèmia. Des de llavors s'ha constat que si bé la xifra d'agressions físiques s'ha mantingut relativament estable (fins a 161 el 2023, un 13,5% del total), les verbals van passar de 29 el 2010, a 1.031 el 2023 (un 86,5% del total). Tres de cada quatre de les víctimes són dones.

La Policia Nacional va tramitar durant el 2024 a Espanya 406 denúncies d'agressions a professionals sanitaris, un 28,8% més que l'any anterior, de les quals set de cada deu van ser per amenaces. A la Comunitat Valenciana, en va gestionar trenta casos, comptant Alacant (14), València (11), Benidorm (3) i Elx (2).