Per què es retira la creu de la Vall d'Uixó?

La Llei de memòria històrica la va aprovar el Congrés dels Diputats el 31 d’octubre del 2007. Aquesta llei estableix que els escuts, insígnies, plaques i altres objectes commemoratius d'exaltació de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista s'han de retirar dels edificis i els espais públics. No retirar-los és incomplir la llei. En alguns casos, s’han presentat recursos i la retirada d’homenatges franquistes s’ha judicialitzat.

No només a la Vall d'Uixó la retirada de la creu dels caiguts ha generat controvèrsia. De fet, l'Ajuntament de Callosa de Segura, al Baix Segura, el passat gener va retirar la creu dels caiguts, després d'haver-ho acordat en compliment de la llei. Com en alguns altres casos, l'actuació va tindre contestació per una part del veïnat. Després de començar a retirar la creu, el Tribunal Superior de Justícia va ordenar paralitzar les obres per a estudiar les mesures cautelars sol·licitades per una plataforma en defensa de la creu. Una setmana després el mateix tribunal va permetre a l'ajuntament continuar-ne el desmuntatge. Callosa de Segura va reobrir la plaça d'Espanya sense la creu franquista al principi de març.

També a Rafelbunyol, a l'Horta, la retirada de la creu dels caiguts, aprovada en 2016, haurà d'esperar la resolució judicial. Davant la intenció del consistori de retirar-la, els familiars dels afusellats que apareixen en l'homenatge franquista hi van presentar un recurs als tribunals, i l'ajuntament vol esperar a tindre una sentència ferma per a actuar-hi.

També hi han canvis de carrer

La Llei de memòria històrica afecta també els noms de carrers amb referències a l'època franquista o a la Guerra Civil. El maig de 2017, la ciutat de València va canviar el nom de 51 carrers amb noms com el de Comandante Franco, Baró de Càrcer o General Urrutia. A Alacant, els tribunals van anul·lar el canvi de nom de mig centenar de carrers franquistes, després que l'ajuntament iniciara la retirada d'aquells noms abans que es resolguera un recurs judicial presentat pel PP. A principis de juny d'enguany, després de la seua arribada a l'alcaldia, els populars van anunciar la convocatòria de la Comissió de Memòria Històrica per a continuar amb el canvi de la llista de carrers.

El nou president del govern, Pedro Sánchez, va visitar el cementeri de Paterna el mes de desembre passat per a commemorar els 10 anys de la llei. Sánchez va anunciar com a prioritat de les seus polítiques una millora de la llei per a evitar els entrebancs que s'hi posen i per a impulsar la retirada de tots els símbols franquistes dels carrers. També va anunciar la creació d’un banc públic d’ADN per a facilitar identificacions de desapareguts o un cens de víctimes de la dictadura.