Reporters sense Fronteres qualifica 2018 com un any "controvertit" per a la llibertat d'expressió
L’organització denuncia que el secret professional es va usar com a arma contra la premsa.
Reporters sense Fronteres (RSF) ha conclòs en el seu Informe Anual que 2018 ha sigut un any "controvertit" per a la llibertat d'expressió a Espanya. Així, l’ONG ha denunciat que als periodistes se'ls ha atribuït el deure, que no els correspon, de custodiar casos sota secret sumarial i s'ha usat la revelació de secrets com a "arma llancívola" contra ells.
RSF considera "especialment cridanera" l'actuació del jutge del cas Cursach, que va requisar els telèfons de periodistes del Diari de Mallorca i Europa Press i va investigar un any les trucades de la delegació de l'Agència Efe a Balears i d'una redactora que cobria informació de tribunals.
L'informe també lamenta "l’excés" de condemnes que s'han dictat emparades en delictes com enaltiment del terrorisme, ofensa als sentiments religiosos o injúries a la Corona. Segons RSF, tot açò ha generat "un clima amb massa rigideses" per al lliure exercici de l'expressió i la informació.
Catalunya va tornar a ser testimoni d'un "clima d'hostilitat" amb els periodistes en traslladar-se la "polarització extrema" que viu la política catalana als mitjans, els professionals dels quals acaben sent "les víctimes principals de les tensions per a informar".
Així, l'informe cita l'atac al periòdic digital Crónica Global, la "brutal" agressió patida pel fotoperiodista Jordi Borràs i les punyades rebudes per un càmera de Telemadrid quan cobria una protesta contra els llaços grocs. També les fustigacions en l'aniversari del 1-O als reporters de televisions espanyoles i les "mostres d'agressivitat" que van viure periodistes de mitjans catalans el 12 d'octubre.
Segons adverteix RSF, aquests incidents "estan lluny d'haver acabat" per la qual cosa fa una crida perquè es normalitze la situació i que els mitjans hi col·laboren.
En el seu informe, l'organització també ha criticat la "sempre ajornada" reforma de la coneguda com a 'llei mordassa'. Segons RSF, el PSOE es va comprometre a derogar-la quan estava en l'oposició, però "continua vigent, penalitzant a ciutadans anònims i periodistes".
El balanç que deixa 2018 de la situació en el món de la llibertat d'informació és de 65 periodistes assassinats i 13 internautes i 5 col·laboradors morts. Així mateix, 171 periodistes romanen empresonats i 148 internautes i 16 col·laboradors estan presos. A més, 60 periodistes romanen segrestats i 3 desapareguts.