Les redaccions són femenines però els càrrecs directius els ocupen ells

El 74% dels directius dels mitjans de comunicació són homes, tot i que les dones representen el 64% de les redaccions.

Presentació de la I Trobada Feminisme, Mitjans i Igualtat a Madrid
Presentació de la I Trobada Feminisme, Mitjans i Igualtat a Madrid / Ajuntament de Madrid

Infrarepresentació en la direcció dels mitjans de comunicació, amenaces sexuals, ciberassetjament i submissió a la tirania de la imatge. Són els peatges de l’exercici periodisme que les dones continuen patint en el segle XXI a Espanya. 

Així s’ha posat de manifest en el I Trobada Feminisme, Mitjans i Igualtat: per un Periodisme amb Perspectiva de Gènere, que ha organitzat la Plataforma en Defensa de la Llibertat de Informació (PDLI) i l'Ajuntament de Madrid.

La trobada ha oferit una radiografia actualitzada de la situació de les dones periodistes a Espanya. Segons les dades facilitades, encara que les redaccions estan formades per un 64% de dones, el 73% dels llocs directius dels mitjans de comunicació els ocupen homes. Més xifres: tan sols 8 dels 80 principals diaris espanyols els dirigeixen dones. I només 13 de les 84 ràdios i televisions. 

“Amb aquesta infrarepresentació es impossible informar amb perspectiva de gènere”, ha assegurat la presidenta de PDLI i codirectora del diari Público, Virginia P. Alonso, per a qui privar a la societat d’aquest punt de vista contribueix a perpetuar els patrons del masclisme des dels mitjans. 

Vora la meitat de les periodistes han patit ciberassetjament

Igualment preocupant és la normalització del ciberassetjament contra les dones periodistes, segons les dades d’una enquesta que s’ha fet pública en la trobada. Vora la meitat de les enquestades van rebre amenaces d’abús sexual, maltractament psicològic i persecució en línia, unes pressions que condueixen sovint a l’autocensura i l’abandó de les xarxes socials. 

El fenomen ha sigut objecte del documental Spain on the line: l’assetjament digital a dones periodistes en Espanya, de l’International Press Institute, on una vintena de professionals que han patit aquest tipus d’agressions, com Lara Síscar (TVE) o Cristina Fallarás (La Marea), denuncien com l’entorn digital s’ha convertit en l’escenari d’agressions permanents. 

Ana Pastor (La Sexta) ha denunciat el component sexista i masclista dels atacs que pateixen les periodistes, a diferència dels seus col·legues masculins, així com en la dificultat de combatre’ls, fins i tot legalment, perquè l’agressor només es castigat en el 16% de les denúncies. 

La tirania de la imatge

La tirania de la imatge i l’edat en les periodistes que ixen en pantalla ha sigut un altre dels temes damunt la taula. Pepa Bueno (La Ser) ha criticat que els homes gaudeixen d’una diversitat física en pantalla molt més àmplia, mentre que les dones s’han d’ajustar a un estàndard de bellesa. Una cossificació de les dones de la qual Magda Bandera, directora de La Marea, considera còmplice la publicitat sexista que reprodueixen els mitjans i que ha reclamat suprimir.

La trobada l'ha inaugurada la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, que ha demanat a les periodistes aprofitar el “moment únic” que viu el feminisme per a lluitar per la igualtat des dels mitjans de comunicació projectant una imatge real i reequilibradora de la dona que contribuïsca a un canvi de comportaments i mentalitats.

També et pot interessar