A la recerca de la supertomaca

Temperatures extremes, més episodis de pluges intenses o canvis en les estacions. Són alguns dels efectes del canvi climàtic. Estan impactant directament en el medi ambient i tant la terra com l’aigua estan patint transformacions. 

Moltes varietats de fruites i verdures desapareixeran per no poder suportar l’increment de la temperatura, per això científics i professionals del sector agrari ja treballen per adaptar els cultius al canvi climàtic.

El projecte Harnesstom

Al centre d’experiències de Cajamar de Paiporta, a l’Horta Sud, creuen varietats de tomaques ja existents per a crear-ne de noves. Busquen més resistència a les malalties emergents, a les altes temperatures i, si pot ser, millorar-ne el sabor. Aquests treballs formen part del projecte europeu Harnesstom, en què participen set països i professionals de 22 institucions. Un d’ells és Carlos Baixauli, director del centre d’experiències: “Seqüenciem genèticament les varietats existents i les que veiem més interessants les creuem pol·linitzant-les de manera artificial”. Intenten sumar així els punts forts de tomaques diferents en una nova varietat: “Treballem com feia Mendel, amb constants proves i errades”.

Per a saber si suporten bé la calor, les estressen tèrmicament. “Hi ha tubs de calefacció dins dels hivernacles i a les nits els encenem per a aconseguir una temperatura que ronda els 30-35 graus tot el dia durant tres setmanes seguides”, explica Baixauli.

Encara queden dos anys per a acabar el projecte, però ja han obtingut algunes varietats, encara sense nom, amb resultats que prometen. A llarg termini aquestes noves varietats podrien introduir-se en el mercat per a assegurar la supervivència de les tomaques.

Pluges torrencials que dispersen espècies invasores

Tant la globalització com els capítols de pluges intenses i torrencials també són cada vegada més freqüents. Aquest fenomen està sent clau en la introducció de moltes espècies subaquàtiques que en moltes ocasions són invasores i perjudiquen l’ecosistema i altres espècies autòctones.

A l’Albufera de València ja tenim un grapat d’exemples com la clòtxina zebra, que embossa infraestructures i causa problemes als regants. Altres poden fer malbé els cultius o pitjor, eliminar altres espècies pròpies de la zona.

Al Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles del Palmar treballen per detectar aquestes noves espècies i fer-ne seguiment de l'impacte. “Si és un focus controlat, podem actuar-hi i eliminar l’espècie. Però si ja s’ha estés, no podem fer-hi res”, ho conta Pilar Risueño, la directora del centre, que reconeix que cada any el catàleg dels invasors va en augment: “Les altes temperatures a les quals estem arribant i l’aigua càlida ajuda que els nous visitants es reproduïsquen i es queden ací”. Des del centre intenten garantir la supervivència de les espècies autòctones, “això suposaria una pèrdua d’informació genètica que podria ser clau per a avanços mèdics o científics”, conclou Risueño.