El raïm per a vi convertix la Plana d’Utiel-Requena en la comarca líder d’agricultura ecològica

Si ens perdem entre els bancals de la Plana d’Utiel-Requena, els Ports o l’Alt Palància probablement tenim prop alguna parcel·la de producció sostenible. Són les comarques que més superfície certificada de superfície ecològica tenen. Els cultius de secà estiren l’agricultura ecològica, que arrela especialment a les comarques de l’interior. Només a la Plana d’Utiel-Requena hi ha 30.267 hectàrees amb superfície certificada, és la comarca líder en producció ecològica i dobla la segona comarca amb més cultius així, que és els Ports amb 12.220 hectàrees, segons les dades de l’any passat proporcionades este dijous pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana.

Per cultius, els fruits secs i el raïm per a vi són els que més superfície ecològica tenen, un fet que explica que la Plana d’Utiel-Requena siga líder en este sistema de cultiu respectuosa amb el medi ambient. Així, hi ha 19.517 hectàrees de fruits secs i 19.130 de ceps de raïm de vi al conjunt de la Comunitat Valenciana. A esta producció ecològica s'afigen les vora 8.850 hectàrees d'oliveres, les 5.419 hectàrees de cítrics o les més de 3.865 de cereals. També es dediquen vora 2.000 hectàrees a fruites i vora la meitat, un miler, hortalisses.

A diferència de la Plana d’Utiel i dels Ports, a la cua, quant a la quantitat d’hectàrees ecològiques, se situa València, on només hi ha 33 hectàrees certificades, i l’Alt Millars amb 65. Com més a l’interior, més superfície dedicada a l’agroecologia n'hi ha. Així, per exemple, al Comtat hi ha vora un miler d’hectàrees; a la Costera, 2.200 i, a l’Alt Maestrat, 5.172 hectàrees.

Són algunes de les dades que oferix la radiografia de l’agricultura ecològica de la Comunitat Valenciana. Al conjunt del territori, l’any passat hi havia 133.397 hectàrees dedicades al cultiu ecològic, la majoria, vora 60.000 hectàrees, concentrades a la província de València. La d’Alacant aglutina quasi 38.000 hectàrees, mentre que a Castelló se superen les 35.000, d’acord amb les estadístiques del Comité d’Agricultura Ecològica.

Menys superfície, però més facturació

Si donem una ullada amb perspectiva, l’any passat es van certificar més de 133.397 hectàrees ecològiques, van ser 1.330 menys que l’exercici anterior i vora 6.000 menys que fa dos anys. En este sentit, les parcel·les ecològiques només han crescut a la província de Castelló, mentre que a la de València i Alacant han anat a menys.

Paral·lelament a esta minva de superfície, el 2025 s’ha tancat amb 24 operadors menys, és a dir, persones o empreses vinculades a la producció o la preparació dels productes ecològics. Tenint en compte l’estadística del Comité d’Agricultura Ecològica, des del 2023 s’han reduït en 253.

Ara bé, tot i el retrocés de la superfície cultivada amb el sistema ecològic i també dels operadors, repunta el volum de facturació, que ha arribat als 962,6 milions d’euros, un increment superior al 15%, com destacava el president del Comité d’Agricultura Ecològica, Vicente Faro. És un volum de facturació que Faro qualificava d’”històric”, fet que a parer seu “demostra que és un sector que aposta per la professionalització i la rendibilitat”.

Dones majors de cinquanta anys

Faro, d’altra banda, remarcava també la incidència d’este tipus d’agricultura en “problemes històrics”, entre ells es referia al relleu generacional i la incorporació de la dona al sector agrícola. En esta línia, apuntava que les dones estan darrere de les parcel·les ecològiques certificades. Tenen, de mitjana, cinquanta anys.