El racisme causa la meitat dels delictes d'odi a Espanya, l'estat europeu amb més incidents d'intolerància política
L'informe 'Cartografia de l'odi' revisa, amb noms i cognoms, 32.226 agressions d'aquest tipus en els últims cinc anys a la UE
Espanya és el tercer país europeu amb més incidents d'odi registrats en els últims cinc anys, 3.947 casos, prop de la meitat dels quals (el 49,92%) va tindre com a motivació principal el racisme i la xenofòbia.
Les dades corresponen a 'Cartografia de l'odi', un treball que sintetitza dos anys d'investigació sobre els 32.226 incidents d'odi que es registraren entre 2015 i 2020 a sis països europeus, Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Hongria i Polònia. El 12,28% del total s'han notificat a l'estat espanyol.
L'estudi completa els 60.000 registres oficials, amb investigacions pròpies i vora 6.000 denúncies de diferents organitzacions de la societat civil, a fi de mostrar una fotografia actualitzada i alhora incompleta de la situació, ja que en ells s'assumeix que nou de cada deu víctimes no denuncien les agressions. Ho ha recordat l'eurodiputada de Ciutadans, Maite Pagazaurtundua, que ha presentat l'estudi.
Les dades oficials de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) expliquen que en el rànquing de l'odi, després del racisme hi ha les agressions per motius de l'orientació sexual (23,47%) o contra les persones amb diversitat funcional (13,59%). Aquesta última és la xifra més alta dels sis països analitzats, un fet que els experts expliquen per la implicació més gran del moviment associatiu en la denúncia. En paral·lel, els registres de les organitzacions civils evidencien un repunt de la intolerància política a Espanya, que suma 464 incidents d'aquest tipus, el 22,7% dels estats analitzats.
En aquest sentit Pagazaurtundua ha denunciat un fenomen creixent d'hispanofòbia a Espanya, que circumscriu específicament a Catalunya. En aquest sentit, l'informe explica que els agressors consideren legítim "assenyalar, perseguir i atacar" membres de l'estructura institucional, representada per les forces de seguretat, els polítics constitucionalistes o el sistema judicial, cosa que fa que "molts d'aquests hagen de ser catalogats com a atac a l'estat de dret a Espanya".
La diputada de Ciutadans també ha compartit la seua preocupació per la "polarització oportunista" que impera en internet i les xarxes socials.
Cartografia de l'odi s'ha presentat setmanes abans que la Comissió Europea done a conéixer, el pròxim huit de desembre, la seua proposta per a incloure els delictes d'odi en la llista de delictes greus de la UE contra els Drets Fonamentals.
"El llibre trau de l'anonimat les víctimes mortals dels delictes d'odi i del terrorisme com a expressió màxima de l'odi. Totes elles queden recollides amb noms i cognoms per una qüestió de dignitat", ha expressat Pagazaurtundua. Recomana la diputada "posar-se les ulleres de veure" per a llegir el document "perquè és fàcil reconéixer la intolerància en aquelles qüestions sobre les quals no dubtem, però és difícil reconéixer als perseguits per aquella idea que professem".
