El químic Vicente Martí (UPV) alerta de les noves drogues sintètiques: "Més fàcils de produir i amb efectes imprevisibles"

Dos fets recents han posat el focus en l’auge de les drogues sintètiques: la detenció d’una menor a Alacant per vendre cocaïna rosa en un institut i diverses morts que podrien estar relacionades amb l’Alfa-PVP, coneguda com a flakka. Segons explica Vicente Martí, investigador en química molecular i professor de la Universitat Politècnica de València (UPV), en una entrevista este dimecres a Les notícies del matí, estes substàncies estan guanyant popularitat perquè són més fàcils de produir que les drogues tradicionals.

“Hi ha moltes substàncies químiques amb efectes similars que es poden sintetitzar fàcilment, sense dependre d’una planta concreta com la cocaïna, i això permet produir-les en diferents països i dificulta la seua detecció”, explica.

Una de les substàncies que més preocupació genera és l’Alfa-PVP o flakka, a la qual s’atribuïxen almenys tres morts recents. Martí advertix que es tracta d’una droga “molt perillosa” perquè provoca al·lucinacions i alteracions de la realitat, i pot desencadenar comportaments extrems. “Una persona que la va consumir es va llançar des d’un sext pis”, exemplifica.

A més, destaca que té una dosi tòxica molt baixa, fet que fa que siga “molt fàcil patir una sobredosi i que puga resultar mortal”.

La cocaïna rosa, una barreja imprevisible que ja ha arribat als instituts

Una altra substància en auge és la coneguda com cocaïna rosa, especialment present entre joves. Segons l’expert, el seu principal perill és que no té una composició fixa: “És una mescla de substàncies com MDMA, LSD o metamfetamina, amb efectes imprevisibles”.

Això implica que els consumidors no saben què estan prenent realment ni quins efectes tindrà, ja que “depén de qui la produïsca i de la seua composició concreta”.

El cas de la menor detinguda a Alacant evidencia que estes drogues ja circulen en entorns com instituts, a més de l’oci nocturn o festivals. “És un problema que es dona a diferents nivells i cal prendre mesures per a evitar que arribe als joves”, alerta Martí.

L’aparició constant de noves variants respon, en molts casos, a l’intent d’esquivar els controls i la legislació. Segons explica el professor, es creen noves substàncies lleugerament diferents de les ja prohibides "per a evitar que estiguen catalogades i, per tant, siguen més difícils de detectar".

Sensors de la UPV per a detectar drogues de submissió química en begudes

D'altra banda, investigadors de la UPV treballen en noves solucions per a combatre el fenomen de les drogues de submissió química usades per a agressions sexuals o robatoris. Martí explica que han desenvolupat sensors capaços de detectar drogues de submissió química en pocs minuts.

Es tracta de dispositius integrats en polseres que permeten analitzar una beguda amb una simple gota. “El sensor canvia de color si detecta alguna substància, cosa que permet a la persona evitar consumir-la”, assenyala.

Este sistema, que ja s’està comercialitzant a través d’una empresa derivada de la universitat, busca previndre estos delictes.