La pujada del nivell de la mar podria fer perdre un 1,19% del PIB a la Comunitat Valenciana

Només un dels impactes previstos del canvi climàtic, com és el cas de la pujada del nivell de la mar, causaria una pèrdua del producte interior brut (PIB) a la Comunitat Valenciana de l’1,19%, segons un estudi recollit en la revista Scientific report aquest dijous.

El document analitza l'impacte econòmic de la pujada del nivell de la mar als països de la UE i el Regne Unit en un context sense mesures d'adaptació i mitigació del canvi climàtic més ambicioses de les que hi ha en l'actualitat. I les perspectives no són massa encoratjadores.

Els models emprats calculen una pèrdua del PIB d'un 1,26% (871.800 milions d'euros estimats) per al conjunt de la UE i el Regne Unit a la fi de segle. A Espanya es perdria el 0,88% del PIB i les comunitats més afectades serien Cantàbria, i Galícia i el País Basc, on disminuiria un 3,82% i 2,89%, respectivament. 

Malgrat aquestes dades, Espanya no estaria entre els països europeus pitjor impactats econòmicament per la pujada del nivell de la mar, segons aquest estudi, que situa a Itàlia, Polònia o Grècia entre els més perjudicats si no es prenen mesures d'adaptació més contundents que les actuals.

Concretament, les regions italianes del Vènet i Emília-Romanya o la polonesa de Pomerània Occidental s'emportarien la pitjor part amb pèrdues de fins a un 21% del PIB el 2100.

Per sectors, els més afectats per la pujada del nivell de la mar —d'entre 1,08 i 1,20 metres respecte a 1995— serien: logística, transport, agricultura, construcció, serveis públics, subministraments (aigua, electricitat, etc.) i sectors industrials associats a ells.

Un dels autors, Ignasi Cortés, investigador de la universitat holandesa de Delft, ha detallat en una entrevista amb l’agència EFE que els impactes de la pujada del nivell de la mar s'han calculat tenint en compte les àrees que estan a una distància de la costa de fins a cinquanta quilòmetres, que és on viu el 44% de la població europea.

Beneficis per a l'interior

En aquest sentit, l’altra cara de la moneda és que algunes regions es veurien beneficiades per aquest moviment cap a l'interior de l'activitat econòmica a causa dels impactes en la costa.

Extremadura milloraria el PIB un 0,32% a la fi de segle a causa d’aquesta deslocalització econòmica costanera; Castella-la Manxa, un 0,19%, i Castella i Lleó, un 0,15%. La Comunitat de Madrid, Aragó, La Rioja o Navarra també es veurien beneficiades d'aquesta tendència. Per contra, regions de l'interior d'Alemanya, Àustria o Hongria experimentarien pujades de fins a un 1% del PIB regional per la deslocalització de l'activitat econòmica cap a l'interior.

És necessari adaptar-s'hi

En l’entrevista, Cortés ha incidit en la importància de l’adaptació a aquests canvis, i posa com a exemple que Holanda siga un dels països amb menys impacte negatiu previst, malgrat la vulnerabilitat de la seua costa, a causa dels seus robustos sistemes de protecció costanera.

L'investigador espanyol recalca que el seu model d'estudi només ha tingut en compte l'impacte de la pujada del nivell de la mar, i no ha contemplat altres fenòmens, la gravetat i la freqüència dels quals s'estan incrementant, a conseqüència del canvi climàtic, com a inundacions, sequeres o incendis, entre altres.

Cortés subratlla també la necessitat de polítiques econòmiques específiques per a cada regió a fi de fer front als efectes desiguals de la pujada del nivell de la mar a les diferents zones i les seues economies.