Aquesta és la primera imatge del forat negre que hi ha al centre de la Via Làctia

L'equip científic del telescopi Horitzó de Successos han revelat aquest dijous la primera imatge del forat negre —un espai del qual res, ni tan sols la llum, pot escapar— en el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.

En diverses rodes de premsa simultànies celebrades en diferents països, l'equip d'investigació ha donat a conéixer la històrica fotografia d'aquest forat negre supermassiu, anomenat Sagitari A, aconseguida a partir d'una xarxa de huit observatoris situats en diferents punts del món; s'hi observa un anell no perfectament esfèric groc i taronja, amb tres punts més brillants.

La imatge revelada hui se suma a la que va publicar fa poc més de tres anys el mateix equip internacional de científics d'un forat negre supermassiu, però en aquell cas l'objecte estava fora de la Via Làctia, en el centre de la galàxia Messier 87.

 

Segell valencià 

“Un trosset d'aquesta imatge porta segell valencià”, ha dit Iván Martí Vidal, investigador GenT de la Generalitat a la Universitat de València i autor dels algorismes de calibratge que van permetre la participació del telescopi mil·limètric ALMA (el més sensible del món) en aquestes observacions. I és que personal investigador de la Universitat de València forma part de l'equip de científics del Telescopi de l'Horitzó de Successos. 

A més, l'equip valencià ha contribuït a l'anàlisi de la reconstrucció de la imatge amb un dels diversos algorismes desenvolupats en l'EHT.

“La grandària aparent de l'anell d'aquest forat negre és similar al d'una pilota de tenis en la Lluna”, afirma Alejandro Mus, estudiant GenT a la Universitat de València i un dels investigadors que va fer possible la correcció dels efectes del plasma interestel·lar en la imatge del forat negre.

Altres valencians que formen part de la col·laboració EHT, a més d'Iván Martí Vidal i Alejandro Mus, són Juan Carlos Algaba (Universitat de Malaia), Rebecca Azulay i Eduardo Ros (tots dos a la Universitat de València i a l'Institut Max-Planck de Radioastronomia, a Alemanya, quan es van realitzar les observacions).

Què és un forat negre?

Els forats negres són els objectes més fascinants i estranys de l'univers. La força de la gravetat és tan forta que ni tan sols la llum pot escapar de la seua atracció i si la llum, que és el que més ràpid viatja en el nostre univers no pot eixir, llavors res podrà fer-ho.

La imatge és una mirada esperada des de fa molt temps a l'objecte massiu que es troba al centre de la nostra galàxia. Els científics havien vist prèviament estreles orbitant al voltant d'una cosa invisible, compacta i molt massiva al centre de la Via Làctia. Això suggereix fortament que l'objecte és un forat negre, i la imatge de hui en proporciona la primera evidència visual.

Encara que no es puga veure el forat negre en si, perquè està completament fosc, el gas brillant que l'envolta revela una firma: una regió central fosca (anomenada 'ombra'), envoltada per una estructura similar a un anell brillant. La nova vista captura la llum desviada per la poderosa gravetat del forat negre, que és quatre milions de vegades més massiu que el nostre Sol.

Coincideix amb les prediccions d'Einstein 

"Ens va sorprendre que la grandària de l'anell coincidia amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein", ha dit en un comunicat Geoffrey Bower, científic del projecte EHT, de l'Institut d'Astronomia i Astrofísica, Acadèmia Sínica, Taiwan. "Aquestes observacions sense precedents han millorat enormement la nostra comprensió del que succeeix al centre de la nostra galàxia i oferir nous coneixements sobre com aquests forats negres gegants interactuen amb el seu entorn". Els resultats de l'equip EHT es publiquen en una edició especial de The Astrophysical Journal Letters.

A 27.000 anys llum de la Terra i com una rosquilla en la Lluna 

Pel fet que el forat negre, està a uns 27.000 anys llum de la Terra, sembla que té aproximadament la mateixa grandària en el cel que una rosquilla en la Lluna. Per a obtindre una imatge, l'equip va crear la xarxa EHT, que va unir huit observatoris de ràdio existents en tot el planeta per a formar un sol telescopi virtual "de la grandària de la Terra". L'EHT va observar Sagitari A en diverses nits, recopilant dades durant moltes hores seguides, de manera similar a l'ús d'un temps d'exposició prolongat en una càmera.