Protecció Civil certifica la fi de "l'episodi de grans incendis forestals simultanis" que ha cremat 300.000 ha en vint dies

La directora general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior, Virginia Barcones, ha certificat la fi de "l'episodi de grans incendis forestals simultanis" que durant vint dies ha cremat vora 300.000 hectàrees al nord-oest peninsular, segons les estimacions inicials del satèl·lit Copernicus. A més, ha matat quatre persones i n'ha ferides 48.

Tot i que s'han arribat a declarar 93 incendis forestals este estiu, ara mateix només en queden tres actius "en situació operativa dos" —la màxima sota la gestió de les autonomies—, un amb la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME).

Segons ha explicat Barcones, després d'avaluar la situació, el Comité Estatal de Coordinació i Direcció de Protecció Civil (Cecod) ha decidit passar a la fase d'alerta i seguiment permanent, un esglaó inferior que implica que el govern espanyol continuarà coordinant i posant a la disposició de les autonomies tots els mitjans en la lluita contra els incendis.

Hi ha 57 persones detingudes i 142 investigades per estos focs, que han afectat 13 autonomies. D'estos incendis, 59 han assolit el nivell dos d'emergència i en 43 ha calgut la participació de l'UME. Un total de 39 es consideren grans incendis forestals, amb més de 500 hectàrees calcinades.

"La guerra no ha acabat perquè el canvi climàtic seguix ací"

Barcones insta a "no abaixar la guàrdia", perquè la campanya continua, i també ha demanat "unitat" per a reforçar el sistema de Protecció Civil contra els incendis. "Esta batalla l'hem guanyada entre tots, però la guerra no ha acabat perquè el canvi climàtic seguix ací i hem de tornar a estar tots junts per a reforçar el conjunt del sistema i continuar protegint el país", ha informat en l'última intervenció com a portaveu de l'operatiu estatal de suport a les comunitats autònomes. Un missatge emés quan els incendis ocupen el centre de la controvèrsia política entre el PP i el govern espanyol.

Feijóo culpa el govern espanyol de posar-se "de perfil"

Les autonomies més afectades —Castella i Lleó, Galícia i Extremadura— on governa el Partit Popular, han intentat traslladar a l'executiu central part de la responsabilitat en el descontrol dels incendis, assenyalant una presumpta falta o retard en la mobilització de mitjans. Acusacions a les quals el govern de Pedro Sánchez ha respost subratllant que les competències són autonòmiques i que la inversió en prevenció d'estos territoris és deficient.

El líder del PP ha insistit este diumenge en les acusacions. Segons ha afirmat, Espanya "no és un estat fallit", sinó que "té un govern fallit" en què les comunitats autònomes s'han coordinat per a actuar contra els incendis, mentre que l'executiu s'ha "posat de perfil".

Durant dèsset dies, el Ministeri de Transició Ecològica ha treballat al 100% de les seues capacitats Virginia Barcones - Directora general de Protecció Civil i Emergències

La directora general de Protecció Civil i Emergències ha confrontat amb una allau de xifres l'argumentari dels populars, sense entrar a valorar les crítiques: fins a 53 mitjans aeris del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) en un mateix dia, 57 comptant la gestió dels internacionals i 33 centrats en una jornada només a Castella i Lleó, amb una mitjana de 52 mitjans aeris i nou brigades forestal helitransportades entre el 10 i el 26 d'agost.

"Durant dèsset dies, el Ministeri de Transició Ecològica ha treballat al 100% de les seues capacitats", ha assegurat la portaveu de Protecció Civil, que ha subratllat la mobilització de 5.772 militars i 2.138 mitjans de l'UME, la majoria des del 15 d'agost, quan els van reclamar els presidents autonòmics; el desplegament de 5.500 agents de Policia i Guàrdia Civil, que van coordinar l'evacuació de 36.000 persones, i també l'emissió de vora 400 butlletins de suport amb previsions de l'Aemet acotades a cada incendi.

Segons ha relatat, el 16 d'agost va ser el dia amb més intervencions simultànies de l'UME: tretze actuacions a Castellá i Lleó, Extremadura, Galícia i Astúries. Els militars han actuat 21 dies a l'incendi de Yeres (Lleó), 13 a Barnido (Lleó), 11 a Oiembre i Larouco (Ourense) i 10 a Jarilla (Cáceres).

La dotació de mitjans més gran del mecanisme europeu

Barcones també ha destacat que la petició d'Espanya ha aconseguit la intervenció més gran del mecanisme europeu de Protecció Civil d'enguany: deu mitjans aeris de França, Itàlia, Països Baixos i Eslovàquia, a més de 329 efectius terrestres de França, Alemanya, Romania i Andorra. "Més d'un terç dels mitjans de tot Europa han estat treballant ací, tenint en compte que hi havia emergències també a Grècia o els Balcans", ha recordat.

L'onada de calor més llarga en l'estiu més càlid

La portaveu de Protecció Civil ha situat estos incendis forestals en el context de l'anomalia climàtica i les elevades temperatures d'un estiu que podria acabar com el més càlid des que hi ha registres (1950), amb quatre dies (11, 12 16 i 17 d'agost) amb el termòmetre en valors rècord i 18 consecutius d'onada de calor, la "més intensa i duradora des del 1975".

Ha precedit a l'estiu una primavera molt humida, que va portar molta vegetació, però un juny i juliol molt secs, sense a penes precipitacions al nord-oest peninsular, la zona més afectada. Les altes temperatures, una massa d'aire africà, la baixa humitat i el fort vent, amb ratxes canviants, van complicar les tasques d'extinció quan va prendre tota eixa massa arbustiva i forestal. "L'anomalia més gran es va produir en el quadrant nord-oest peninsular, just en la zona dels grans incendis forestals, on no havia plogut (...) les dades són tossudes, cal remuntar-se al 1950 i el 1975 per a explicar l'evolució dels incendis", ha detallat Barcones.