El propietari del pis haurà d'indemnitzar l'inquilí amb dotze mensualitats si decidix no renovar-li el lloguer

El govern de coalició ha enviat als grups parlamentaris el text que arreplega el decret sobre la renovació automàtica dels lloguers, de nou pàgines, i que establix que quan el propietari d'un pis no vol prorrogar el contracte haurà d'indemnitzar l'inquilí amb l'import equivalent a 12 mensualitats de renda d'una similar. Està previst que este document normatiu, que conté les demandes de Sumar i del Sindicat d'Inquilines, es publique este dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Tots dos decrets, aprovats dimecres pel Consell de Ministres, s'abordaran divendres al Congrés en una sessió plenària extraordinària on hauran de ser convalidats o rebutjats pels partits polítics. En principi, esta segona norma desperta molts recels en partits com Junts, els vots del qual serien necessaris perquè passe el tràmit parlamentari. Tampoc Podem ha aclarit de moment en quin sentit anirà el seu vot.

Mínim un mes de renda per any

La indemnització a l'inquilí es calcularà conforme al sistema estatal de referència de preus de lloguer d'habitatge, i en cap cas podrà ser inferior a un mes de renda per any de residència en el pis, segons l'esborrany del decret que aborda la pròrroga automàtica dels lloguers i al qual ha tingut accés EFE. El legislador entén que esta quantia compensa a la llar pels costos que l'extinció d'un contracte complit li imposa i, d'altra banda, fa que la decisió de no prorrogar "internalitze" el cost que trasllada a l'altra part, de manera que responga sempre a una necessitat real de l'arrendador i no a la mera expectativa de buscar un nou inquilí per a poder llogar-li el pis més car.

La indemnització s'abonarà en el moment del lliurament de la vivenda i no procedirà si la no pròrroga respon a causa justificada: que l'arrendador, sent persona física, necessite el pis per a si o per a familiars de segon grau —l'arrendatari, en este cas, tindria també dret a percebre els diners en compensació si la casa no arriba a ocupar-se en els tres mesos següents—. Altres causes acceptades que justificarien la no renovació del contracte és que l'inquilí no habite de manera efectiva el pis arrendat, o que dispose d'un altre habitatge apte en el mateix municipi.

La mesura es completa amb regles que garantixen l'efectivitat del nou règim, com la duració mínima de les pròrrogues convencionals acordades després d'una comunicació de no renovació i la nul·litat de les estipulacions que empitjoren les condicions del contracte original. I manté les pròrrogues extraordinàries per vulnerabilitat i en zones de mercat residencial tensionat ja previstes en la llei. Per a evitar la superposició amb altres pròrrogues extraordinàries, el decret precisa que no són acumulables i que la pròrroga en zones de mercat residencial tensionat s'aplica amb caràcter preferent.

Defensa que no restringix l'oferta de lloguer

El text considera que esta mesura de renovació automàtica dels contractes no restringix l'oferta d'habitatge en lloguer ni altera l'equilibri de les prestacions del contracte, ja que el propietari manté la llibertat de no prorrogar-lo amb l'únic deure de compensar l'inquilí. També defensa que no afecta al dret de propietat ni a la llibertat d'empresa.

L'aplicació del nou règim als contractes vigents es projecta només sobre els venciments posteriors a l'entrada en vigor i s'acompanya d'un règim transitori. Així, les comunicacions de no renovació ja efectuades conserven eficàcia i no donen lloc a indemnització. Tampoc quan el contracte es prorrogue de manera extraordinària, i en els contractes que vencen en els sis mesos següents l'arrendador pot continuar preavisant amb quatre mesos d'antelació.

El decret, d'altra banda, subratlla que en un mercat en el qual el lloguer s'ha convertit en la forma d'accés a la vivenda d'una part creixent de la població, i de manera molt especial de les llars joves i dels de menor renda, eixe mandat exigix que el contracte d'arrendament oferisca un marc temporal estable, previsible i equilibrat per a totes dos parts. En un context de forta tensió entre oferta i demanda, el venciment del contracte, diu el text, s'ha convertit en el principal mecanisme de translació de les pujades de preus a les llars.

"L'experiència comparada mostra que l'estabilitat del vincle arrendatici no és incompatible amb un mercat de lloguer ampli i dinàmic, sinó una de les condicions: reduïx la rotació, els períodes de desocupació i els costos de transacció, i permet les famílies planificar la seua vida sobre una base certa", agrega.