El projecte "Jo, enginyera" tracta de fomentar que les xiquetes estudien carreres de ciència

La presència de les dones en els estudis relacionats amb la ciència representa poc més del 25%. Una xifra que ha crescut molt poc els últims anys i que continua marcant una gran bretxa de gènere. Per a posar-hi remei, la campanya "Jo, enginyera" arriba a les escoles i es pretén despertar, sobretot en les més menudes, la vocació científica.

Està dirigida a criatures que ara tenen entre nou i deu anys però, amb el temps, s'hauran de decidir per una professió. I per què no una enginyeria? Les veus expertes coincideixen que la falta de dones en els estudis científics es deu a la manca de referents, per això "Jo, enginyera" porta a les aules quatre dones enginyeres mecàniques, industrials, químiques o electròniques i els dona visibilitat. 

La degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Tècnica Industrial de València, Angélica Gómez, ha explicat en declaracions a À Punt que, actualment les dones representen el 30% de les persones que opten per carreres científiques, mentre que quan ella va estudiar n’eren només el 10%. Malgrat això pensa que amb tot el que s’ha avançat en igualtat i els incentius que hi ha perquè les xiquetes s’interessen per les ciències, aquest percentatge hauria de ser més elevat i estar en un 35% de mitjana com a mínim. “Aquest és l’objectiu”, assegura. 

Per això les iniciatives pedagògiques com aquesta, encara prematures, intenten reduir la bretxa de gènere en les carreres de ciència. Una cosa de la qual Tonica Frases, enginyera mecànica, en sap molt, ja que té un taller de camions. És un sector en què encara hi ha “un masclisme evident” que, moltes vegades, es manifesta amb homes que no volen explicar-li els problemes dels seus camions perquè dubten de la seua capacitat d’entendre’ls.