Dos premis Nobel reivindiquen el model de la NASA per a divulgar i “vendre la ciència al públic"

Ruvkun i List, que participen en el jurat dels Premis Jaume I junt amb altres 23 premis Nobel, advertixen que el món seria millor “sense les xarxes socials” i que “preferixen mil vegades la intel·ligència humana a l’artificial”

Els premis Nobel de Química 2022, Benjamín List (esquerra), i de Medicina 2024, Gary Ruvkun (dreta), durant una roda de premsa a València amb motiu de la seua participació en el jurat dels premis Rei Jaume I
Els premis Nobel de Química 2022, Benjamin List (esquerra), i de Medicina 2024, Gary Ruvkun (dreta), a València amb motiu de la seua participació en el jurat dels Premis Rei Jaume I / Manuel Bruque (EFE)

Els premis Nobel de Medicina 2024, Gary Ruvkun (EUA), i de Química 2022, Benjamin List (Alemanya), han reivindicat este dilluns a València el model de comunicació de la NASA com a exemple per a acostar la ciència al gran públic i han defensat la necessitat d’“aprendre a vendre” disciplines com la biologia molecular o la química.

Els dos investigadors han oferit una roda de premsa amb motiu de la seua participació en el jurat dels Premis Rei Jaume I, que es lliuraran este dimarts a València junt amb altres 23 premis Nobel, i també han reflexionat sobre la intel·ligència artificial i les xarxes socials.

Els dos Nobel han destacat també el nivell de la ciència espanyola, especialment en biologia molecular, i han afirmat que Espanya és un país “líder europeu” i una “superpotència científica”.

Ruvkun ha explicat que es va fer científic per la carrera espacial i ha assegurat que la NASA “ha inspirat generacions senceres” gràcies a una estratègia de comunicació i relacions públiques “excel·lent”, en la qual invertixen molt i amb gran eficàcia.

El Nobel ha relatat que ha col·laborat durant anys en projectes vinculats a l’agència espacial nord-americana i que allí va aprendre “com vendre la ciència al públic”, tot i reconéixer que és més senzill fer atractius conceptes com les supernoves o els forats negres que la biologia molecular o les malalties. En esta línia, ha considerat que caldria aplicar la mateixa estratègia per a explicar millor disciplines com la seua.

Per la seua banda, Benjamin List ha assegurat que la química genera sovint una reacció d’“aversió immediata” quan es menciona, malgrat que està present en la vida quotidiana: en vitamines, antibiòtics, antivirals, combustibles, plàstics o perfums. Per això, ha defensat la necessitat d’“obrir la ment” dels joves i millorar la forma de comunicar la ciència per a fer-la més atractiva.

Un futur amb laboratoris automatitzats, on els científics aporten idees i la IA les execute

Quan els han preguntat per la intel·ligència artificial, List ha afirmat que preferix “mil vegades la intel·ligència humana a l’artificial”, ja que considera que la creativitat científica encara depén de la capacitat humana per a generar idees revolucionàries i desenvolupar-les al laboratori.

Tot i això, ha apuntat que el futur podria passar per laboratoris automatitzats, on els científics aporten les idees i robots i sistemes d’IA executen els experiments, encara que ha remarcat que la tecnologia actual no està preparada per a substituir la creativitat humana.

Ruvkun, per la seua banda, ha reconegut que la IA ja ha transformat la biologia molecular i ha advertit que “és raonable estar preocupats” pel seu impacte en la societat, recordant fins i tot els debats ètics plantejats pel papa en relació amb esta tecnologia.

"El món seria millor sense les xarxes socials”

Sobre el paper de les xarxes socials, Ruvkun ha criticat el moviment antivacunes als Estats Units i ha considerat que, en alguns casos, les xarxes “no aporten” i fins i tot poden resultar perjudicials per al debat científic. Segons ha dit, "el món seria millor sense les xarxes socials".

List ha matisat que les xarxes són fruit del progrés científic i tecnològic, però ha advertit que la ciència no pot donar resposta a totes les preguntes de la societat.

Els premis Rei Jaume I reuneixen 25 Nobel a València i els guardons es fallaran este dimarts

La participació dels dos investigadors s’emmarca en les reunions del jurat dels Premis Rei Jaume I, que enguany compta amb 25 Premis Nobel entre els seus membres i que ha deliberat a València sobre les candidatures presentades.

El lliurament dels guardons serà este dimarts en una edició marcada per la presència d’investigadors de primer nivell internacional i per activitats paral·leles, com un espectacle pirotècnic a la plaça de l’Ajuntament de València.

Espectacle pirotècnic a les 20:00 h a la plaça de l'Ajuntament

Els focs artificials, a càrrec de la pirotècnia Tomàs de Benicarló i titulat "La màgia dels colors", tindrà lloc esta vesprada a les 20:00 h i comptarà amb 80,5 quilos de pólvora i una duració aproximada de cinc minuts, estructurat en tres fases d’intensitat progressiva.

Una cita que reforça el caràcter científic, institucional i festiu d’unes jornades que situen València com a punt de trobada internacional de la investigació i la divulgació científica.

També et pot interessar

stats