La precarietat i l’edat frenen el desig de tindre fills, tot i que la mitjana ideal se situa en tres

Un estudi elaborat per l'associació de famílies Family Up entre la població en edat reproductiva de la Comunitat Valenciana alerta de la gran distància entre el desig de tindre fills i les condicions materials que ho dificulten. Tot i que la mitjana de fills desitjada se situa en 3,57 i l’edat considerada idònia per a tindre el primer és de 28 anys, la realitat està fortament condicionada per factors com l’edat, la precarietat laboral, la percepció econòmica i la ideologia. Hi ha una estreta relació entre el nivell d'ingressos familiar i la predisposició a la criança

El treball, basat en una enquesta en línia a quasi 300 persones, identifica que l’edat és la variable amb més pes negatiu sobre el desig de tindre descendència, seguida del cost econòmic percebut de la criança. En canvi, una millor percepció de l’economia personal i una ideologia més conservadora i tradicionals afavoreixen este desig.

La presidenta de Family Up, Alicia Grau, ha indicat a À Punt que eixes barreres són fonamentalment "els problemes de conciliació, els problemes per a adquirir un habitatge i el cost professional que suposa tindre fills".

El context frena la realitat

Malgrat que la joventut mostra una predisposició alta a formar una família nombrosa, les expectatives de quan fer-ho són molt disperses, especialment entre els 25 i 30 anys, etapa marcada per la incertesa laboral i residencial.

Segons l'estudi, la majoria dels joves volen tindre fills. Més d'un 30%, abans dels 30 anys. La població enquestada diu que l'edat idònia serien els 28, però la realitat és que formen una família entre els 30 i els 35 anys.

L’estudi constata que els joves amb menys estabilitat laboral tendeixen a retardar o renunciar a la maternitat o paternitat, i redueixen també la xifra de fills ideal.

També s’observa una forta correlació entre el model familiar d’origen i el model que es reprodueix en l’edat adulta, així com entre el nivell d’ingressos i la composició familiar: les famílies biparentals amb més fills s’associen a rendes altes, mentre que les llars monoparentals i unipersonals solen tindre menys recursos.

Cost laboral i desigualtat de gènere

Un altre dels obstacles identificats és el cost laboral de la criança, especialment percebut per les dones d’entre 31 i 45 anys. Tot i que tant homes com dones expressen el mateix desig de tindre fills i predisposició a reduir la jornada laboral per a cuidar, la càrrega real de la criança continua recaient majoritàriament en les dones.

Això es reflecteix en qüestions com la càrrega mental, la percepció de la corresponsabilitat o el reconeixement social del treball domèstic, on les desigualtats entre gèneres continuen sent significatives.

Un 24% de les dones enquestades considera que tindre família les perjudica en la seua vida professional. El pes de la càrrega mental i domèstica l'aguanten elles. Les de 35 a 40 anys veuen més complicada la conciliació.

Polítiques públiques: més enllà dels diners

L’estudi conclou que les polítiques públiques haurien d’anar més enllà dels incentius econòmics i abordar obstacles estructurals com la conciliació laboral, l’accés a vivenda, la igualtat de gènere i l’estabilitat laboral.

Des de l'associació de les famílies de la Comunitat Valenciana Family Up es demanen mesures per a fomentar les famílies. Sense mesures que garantisquen entorns propicis per a formar famílies, la bretxa entre el desig reproductiu i la seua concreció continuarà ampliant-se, amb implicacions demogràfiques i socials cada vegada més greus, segons les conclusions de l'estudi.

Això implica, d'una banda, enfortir l'accés real de les dones a ocupacions estables i amb projecció professional després de la maternitat i, d'altra banda, fomentar la implicació activa dels homes en les cures, mitjançant permisos igualitaris i intransferibles, incentius laborals i canvis culturals. Només així serà possible avançar cap a un model de criança sostenible, equitatiu i lliure de renúncies forçades.