Polèmica per una exhibició de dansa en barra a l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell

Una exhibició de dansa en barra al saló de plens de l'Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell (Horta) ha obert un debat sobre la cosificació del cos de les dones en paral·lel a una crisi entre el govern municipal, en mans del PSOE, i els socis de Compromís, amb què tenen subscrit un pacte de governabilitat.

L'actuació va inaugurar la tercera gala de l'associació d'empresaris i comerciants, un acte a porta tancada que es va retransmetre per YouTube el passat dijous 8 d'octubre. S’hi veu la ballarina professional Claudia Poveda, vestida amb un conjunt negre i botes de tacó, exhibint un ampli repertori de moviments de pole dance.

L'alcaldessa i regidora d'Igualtat, la socialista Raquel Ramiro, va participar en la gala, on va fer un discurs de suport al comerç local. Des del grup municipal Compromís, Rosella Antolí ha criticat la falta de reacció de l'alcaldessa, a qui acusa de normalitzar un acte on es “sexualitza la dona” i què al seu parer contravé les exigències que se'n deriven de l'adscripció de Bonrepòs a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. Per això, reclama l'ajuntament que retire la subvenció a la gala dels comerciants i que condicione les futures ajudes a aquesta i altres associacions a “no fer actes que vulneren la dignitat de les dones”.

Raquel Ramiro considera fora de lloc la controvèrsia perquè creu que l'acte s'ha tret de context i no hi veu motius "per a criminalitzar" a l'organització d'empresaris i comerciants. “Es va fer per l'esport i no per morbo”, defén l'alcaldessa, que recorda que el dansa en barra és una disciplina esportiva que aspira a ser olímpica. Assegura que desconeixia l'escaleta de l'esdeveniment, però no va molestar-li l'actuació i reivindica “el dret a decidir” de les dones.

Tornaran a comptar amb la ballarina

El president de l'associació d'empresaris i comerciants, Pasqual Lluch es reafirma en la decisió d'incorporar l'espectacle a la gala, del qual reivindica la dimensió esportiva i on nega que “es cosificara a ningú”. Anuncia que l'associació comptarà amb la ballarina per a la pròxima edició dels premis.

Explica que s'havia programat una actuació acrobàtica amb diverses persones, però que hagueren de readaptar-la com un show de dansa en barra per les limitacions espacials del saló de l'ajuntament. I lloa la participació voluntària de l'acròbata, que és veïna del municipi, i a qui assegura que la polèmica “li està fent mal, perquè té família, amics i un negoci”.

Lluch alerta sobre la retirada de les subvencions amb què s'amaga des del grup municipal Compromís, ja que al seu juí faria impossible celebrar l'acte dels comerciants i atorgar els premis que s'entreguen.

"No m'he sentit una dona objecte"

"No m'he sentit una dona objecte en cap moment", defén Claudia Poveda, que és gimnasta, acròbata i ballarina, disciplines sobre les què instrueix en la seua acadèmia. Pensa que "tot se n'ha eixit de mare pel desconeixement de l'esport", la pràctica del qual, ens explica, obliga a anar quasi sense roba. Ella volia aprofitar l'acte per a donar visibilitat a la disciplina i assegura que, en absència d'un codi de vestuari explícit, va emprar un conjunt que associava al que correspondria a una gala de nit.

L'ànim de Poveda no és immune a la controvèrsia, però assegura trobar-se bé, en haver sentit el suport del veïnat del municipi.

Una disciplina amb 250 anys d'història

El pole dance o dansa de barra té l'origen en alguns exercicis de ioga que es practiquen des de fa 250 anys. Clubs d'estriptis i cabarets van popularitzar la pràctica en els anys 50 del segle passat, associant l'exhibició a l'explotació sexual de les dones. Tanmateix en les últimes dècades la disciplina ha guanyat seguidors i simpatitzants, que la reivindiquen com a la pràctica esportiva. Recentment el dansa de barra ha sigut reconegut com a esport i la federació internacional que el promocional fa campanya perquè siga olímpic.