Pérez Llorca afirma que continuarà reduint els impostos i la burocràcia i blindarà l'accés a la vivenda

Construir ponts amb els familiars de les víctimes de la dana, treballar per la reconstrucció, prioritzar les polítiques de vivenda i reduir els impostos i la burocràcia. Són els principals reptes que ha desgranat Juanfran Pérez Llorca en la seua primera entrevista este dimarts en À Punt com a president de la Generalitat després de la seua investidura fa tot just una setmana. El cap del Consell també ha allargat la mà per a establir consensos i recuperar el diàleg amb l'oposició a les Corts i amb el govern espanyol. 

La reconstrucció després de la dana és la prioritat per a Pérez Llorca, així com l’acostament a les associacions de víctimes, amb les quals assegura que ja ha mantingut “des de la privacitat” els primers contactes i a les quals va demanar perdó en el seu primer discurs com a president del govern valencià. “Crec que les administracions no han estat a l’altura i els polítics hem de tindre la humilitat de reconéixer-ho i corregir-ho. No és un perdó de cara a la galeria. El perdó ha de servir per a obrir un canal de diàleg amb els afectats i els familiars de les víctimes. Jo ja m’he posat en contacte amb les associacions. És una convicció personal”, ha asseverat. 

Així, ha dit que ara les víctimes han de decidir què volen fer: “Era important obrir el canal de comunicació. Si decidixen no reunir-se amb mi, ho tornaré a intentar en un temps. Si decidixen que sí, les escoltarem, buscarem vies d’entesa i veurem des de la Generalitat quines vies tenim per arribar a acords”. 

L’Associació Víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024 i l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O han descartat reunir-se amb el president de la Generalitat llevat que retire l'acta de diputat a Carlos Mazón. Sobre esta qüestió, Pérez Llorca ha incidit en el fet que ell no manté ningú en l’escó: “Si una persona ha sigut elegida com a diputat és perquè el poble ho ha decidit i jo no soc qui per a canviar la voluntat d’un poble”. A més, ha defés que Mazón “ha assumit la responsabilitat més gran que es pot assumir, que és reconéixer errors, demanar perdó i assumir responsabilitat d’anar-se’n de president”. “És un exemple que haurien de seguir totes les administracions”, ha afegit. 

Primers contactes amb la Moncloa

Un altre canal de comunicació que Pérez Llorca també vol establir és amb el govern central, a qui ha retret la negativa a formar una comissió mixta per a la recuperació. “Ni amb un una catàstrofe com la dana l’executiu espanyol ha sigut capaç de posar en marxa eixa comissió. Jo vinc a oferir la col·laboració de la Generalitat per a posar-nos d’acord en coses tan essencial com acabar la reconstrucció”. Tot i això, ha avançat que ja ha mantingut els primers contactes amb la Moncloa, i que està a l’espera de fixar una data per a una primera reunió. 

Durant l’entrevista, Pérez Llorca s’ha dirigit a l’executiu espanyol en reiterades ocasions, en especial per a reclamar una reforma que blinde el sistema de finançament. Sobre les recents propostes de l’executiu, assegura que ara “no valen les paraules ni les promeses, sinó que valen els fets”. “És incomprensible després d’haver aconseguit una plataforma que aglutinava els partits polítics, els sindicats i la societat civil, el PSOE, per orde de Sánchez, haja trencat eixe consens”, ha criticat. 

Així mateix, Pérez Llorca ha remarcat l’accés a l'habitatge com una de les grans prioritats del seu executiu, sobre la qual afirma que “no pot considerar-se com un luxe”. “Quan això passa, no hi ha esperança de futur”, ha deixat clar. Entre les altres propostes de govern, tal com ja va avançar durant el debat de la investidura al parlament valencià, fixa la baixada de la pressió fiscal —“especialment a les rendes mitjanes i baixes”— i de l’impost de les transmissions patrimonials, l’eliminació de la burocràcia i una aposta per l’educació, amb el pagament del primer any de carrera universitària a aquells alumnes que aproven el curs i el manteniment de la gratuïtat de l’ensenyament de zero a tres anys.

“Estic convençut que la llibertat educativa pot afavorir la llengua”

Davant de la pregunta sobre quina serà la política lingüística del nou Consell, Pérez Llorca s’ha descrit com un “defensor” de l’anomenada llei de la llibertat educativa, que ha valorat com un encert. “Abans el que hi havia era imposició, i això ha generat rebuig al valencià. Estic convençut que la llibertat educativa pot afavorir la llengua. A més, s’ha demostrat científicament que la imposició ha perjudicat la llengua valenciana, perquè l’ús havia baixat considerablement”, ha sostingut. 

En eixe sentit, ha argumentat que són els ajuntaments, i en concret els alcaldes, els que s’haurien d’encarregar de les tasques de promoció del valencià i no l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que, diu, hauria de dedicar-se a la “millora i control de l’ús del valencià”. Davant de la pregunta sobre si la defensa a l’AVL li podria generar conflictes per a arribar a pactes amb Vox, el cap del Consell ho ha negat rotundament: “Durant el debat investidura ja els vaig dir que no estava d’acord amb el seu plantejament, que és una institució que s’ha de respectar. És més fàcil raonar amb Vox que amb aquells partits que no volen asseure’s mai a parlar. Compromís i PSPV posen per damunt els seus interessos abans de parlar de la llengua”. 

Nega concessions ocultes per haver rebut el suport de Vox

Pérez Llorca ha negat rotundament haver fet concessions ocultes per haver rebut el suport de Vox per a la investidura, tal com l'acusen els partits de l'oposició. Així mateix, ha negat que només pacte amb esta formació. “Pareix que jo soles tinga la limitació de parlar en Vox. La limitació la tinc perquè la posen uns altres. Jo estic disposat a parlar amb tots els partits polítics”, ha matisat. 

Sobre si el Partit Popular té algunes línies roges a l’hora d’arribar a acords amb Vox, s’ha referit al pacte de la investidura per a incidir en el fet que s’hi va presentar “sense firmar cap document” prèviament i que a hores d’ara “no té cap document signat”. “El lloc per arribar a acords és l’hemicicle de les Corts [...] Crec en una política clara, que pugues parlar i pactar. Qualsevol proposta que vejam que és bona per al poble valencià, nosaltres l’acceptem. La línia roja és qualsevol proposta que puga perjudicar el poble valencià”, ha conclòs.