Paren la reedició d’un llibre sobre Alfons Roig per les acusacions d'abusos sexuals a menors
El pintor Monjalés confirma que va sofrir un intent d’assetjament després que s'haja fet públic el testament de Juan Genovés, on també denuncia els presumptes abusos
Les acusacions d'abusos a menors han esguitat el nom del sacerdot valencià Alfons Roig. Les denúncies, que inicialment han sorgit de les línies de la biografia sobre l'artista Juan Genovés, que ja va morir, han generat una sèrie de reaccions dins del món artístic i de la política. La Diputació de València ha decidit parar la reedició del llibre Art viu del nostre temps, on diversos artistes reflexionen sobre la seua figura.
El pintor José Soler Vidal, artísticament conegut com Monjalés, ha parlat amb À Punt NTC sobre aquestes acusacions. Des de l'any 1948, en què Monjalés va ingressar a l'Escola de Belles Arts on Roig era professor, va establir amistat amb Juan Genovés i ha afirmat que creu les seues declaracions.
Se sabia que passaven coses entre el rector i joves, però eren majors d'edat
"Se sabia que passaven coses entre el rector i joves, però eren majors d'edat", ha explicat. "La sorpresa ha sigut que hi haguera menors." Monjalés ha assegurat que ell mateix va sofrir un intent d'assetjament per part d'Alfons Roig durant una excursió a Sagunt, quan ell tenia setze anys.
Roig, que a més de sacerdot va ser escriptor i professor, va llegar a la Diputació de València tots els seus fons. A més, la Diputació atorga cada any un premi amb el seu nom, "per a estimular i promocionar les arts plàstiques i visuals". A més, una de les sales d'exposició del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) i l'auditori de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica estan batejats amb el nom de l'artista.
Per a Joan Ribó, alcalde de València, "si es verifica el que es diu, que tot sembla indicar-ho, s'hauran de prendre les mesures". El cap del consistori ha aclarit que pel que fa a l'auditori de la UPV, serà la universitat la que ho decidisca ja "que té autonomia per a canviar aquestes coses. I si és a l'Ajuntament haurem de pensar-ho".
Ara, les implicacions d'aquestes acusacions podrien suposar futurs canvis en les nominacions. La regidora de l'Ajuntament de València, Glòria Tello, es mostra prudent de moment: Hem de pressuposar la innocència de tot el món fins que es demostre el contrari, evidentment". No obstant, per a Tello, "si es demostrara el contrari i que aquests fets que s'estan denunciant són reals canviaríem el nom de la sala del MuVIM". Per la seua part, el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha demanat "no mesclar la polèmica amb l'obra i la part artística i humana" de Roig, "pel bé de la seua persona i el seu llegat".
Reaccions polítiques
Alfons Roig va ser nomenat fill adoptiu de Llutxent, un poble on passava llargues estades al final de la seua vida. L'alcaldessa, Charo Boscà, ha manifestat en À Punt la seua sorpresa i preocupació per les acusacions i ha decidit esperar abans de prendre cap decisió. Per la seua part, el president de les Corts, Enric Morera, ha afirmat que "no es pot condemnar una persona per només unes apreciacions" i ha apel·lat a la presumpció d'innocència.
Qui va ser Alfons Roig?
Alfons Roig va dir de si mateix que no tenia cap altra pretensió que la de ser un mestre entusiasta, tolerant, que aprén dels deixebles. Els que el coneixien parlaven de la seua ment inquieta, de la seua passió per la creació artística i la nova arquitectura religiosa. Fou un sacerdot inusual en l'Espanya franquista, una figura clau de la cultura valenciana que es pot veure entelada per les últimes acusacions.
