La PAH demana a les administracions que combaten les cases buides propietat de la banca

José Luis González, portaveu de l'entitat, ha sigut un dels protagonistes de La qüestió, que ha reflexionat sobre el dret a un habitatge digne amb representants de les administracions, propietaris i entitats veïnals.

La PAH demana a les administracions que combaten les cases buides propietat de la banca
La PAH demana a les administracions que combaten les cases buides propietat de la banca

Retornar al mercat les "milers de cases buides dels bancs rescatats, que han de tornar a la societat". Aquest és el reclam que ha fet a les administracions el portaveu de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH), José Luis González aquest divendres en La qüestió, el programa de reflexió de la televisió d'À Punt. Davant la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, González ha assegurat que "les administracions han de ser capaces de centrar-se on està el problema", que ha resumit així: "en aquest país han furtat més de 600.000 habitatges a les famílies amb una legislació que, des del nostre punt de vista i des del punt de vista del Tribunal Europeu, és il·legal i està plena de clàusules abusives". També ha destacat les dificultats de la població jove per a accedir a la primera casa, una circumstància que s'ha exemplificat en el programa en la figura de Carlos, un jove que, tot i tindre faena estable, no pot afrontar el pagament d'un lloguer.

Així les coses, el portaveu de la PAH ha demanat també una regulació de preus del lloguer, en ascens continu, perquè es puga mantindre dins d'un nivell "assequible". Salvador, per la seua banda, ha recordat que la Comunitat Valenciana és la primera que ha elaborat "un índex de referència de preus de lloguer, que és d'alguna manera fer aquesta tasca de diagnosi, amb preus reals i no preus d'oferta". Segons ha explicat, s'ha analitzat l'evolució dels últims tres anys fins a identificar "45 punts on ha augmentat (el preu del lloguer) més del 20%" i establir així les "zones tensionades", per a després incentivar el lloguer als pisos que respecten aquest preu de referència assequible. La consellera ha recordat també que la Generalitat ha multiplicat per sis el nombre de persones beneficiades per les ajudes al lloguer i que, gràcies a la llei valenciana per a la funció social de l'habitatge, "han aflorat 7.000 habitatges" buits dels bancs que ara caldrà inspeccionar, declarar deshabitats i posar-los en registre.

Veïnat contra la ‘gentrificació’

Els primers nou mesos de l'any passat es van produir més de 44.000 desnonaments a Espanya, dels quals vora 6.000 a la Comunitat Valenciana, i el 60% van ser perquè no van poder pagar el lloguer, segons les dades de la PAH. La qüestió s'ha fet ressò també aquest divendres de casos de persones expulsades de les seues cases, i també dels seus barris. Exemplificat en el cas del Cabanyal de València, en el programa s'ha analitzat el fenomen conegut com gentrificació, un procés urbanístic i social que desplaça les poblacions tradicionals, víctimes d'un actuació especulativa.

Les "geografies del malestar"

El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero, ha sigut també una veu destacada en el programa d'aquest divendres. Entrevistat per Adelaida Ferre, Romero ha assegurat que "la falta d'expectatives (en què l'habitatge, juntament amb els salaris i la renda, és una peça fonamental) està en la base de les noves geografies del malestar" a Europa. I que aquestes noves geografies del malestar "estan canviant el mapa polític europeu". Per a l'expert, en l’actualitat està "aprimant-se" la part central de l'arc parlamentari, centreesquerra i centredreta, s’eixampla la base dels partits estatals populistes.

També et pot interessar