Les onze ciutats valencianes en greu risc d'inundació per un gran temporal

Benicàssim i Oriola són els dos municipis espanyols amb més superfície artificial en els primers 500 metres de costa.

Municipis amb més superíficie contruïda en els primers 500 metres de costa
Municipis amb més superíficie contruïda en els primers 500 metres de costa / Marta Galindo (À Punt NTC)

On descarregarà la seua força la pròxima borrasca Gloria? Ningú no sap on serà exactament, ni quan, no obstant això, sí que podem saber quines són les zones construïdes que estan més prop de la mar i, per tant, més exposades als temporals i les borrasques. Segons l'informe de l'Observatori de Sostenibilitat, Benicàssim i Oriola són els dos municipis espanyols amb més superfície artificial construïda en els primers 500 metres de costa i per tant, els més exposats als efectes devastadors d'un temporal.

En un escenari de canvi climàtic, els temporals seran previsiblement cada vegada més freqüents i de més intensitat. Per aquestes raons l'Observatori de Sostenibilitat ha publicat una informe amb la finalitat de proporcionar una sèrie de dades rellevants i unes propostes per a minimitzar l'impacte d'aquests fenòmens meteorològics extrems a la costa espanyola. Entre els primers 50 municipis amb més risc apareixen 11 localitats de nord a sud de la Comunitat Valenciana. Aquestes construccions de primera línia presenten un elevat risc d'inundació marina i estaran cada vegada més afectades pels efectes del canvi climàtic.

Segons aquests informe, dos grans processos es troben en col·lisió en la costa, d'una banda, el desenvolupament del complex turisticoresidencial que ha determinat el desenvolupament d'autèntiques ciutats costaneres en territoris rurals abans dels anys 50 i que arriben fins a la primera franja de costa, en els primers 500 metres. I, d'altra banda, el procés del calfament global que fa que augmenten la freqüència i intensitat dels temporals, canvis de corrents, vents, marees, altures d'ones i augment del nivell de la mar. La resultant d'aquests dos processos, si no es prenen mesures radicals en el futur immediat, són importants desequilibris ecològics i socials que inclouen fins i tot la destrucció d'aquestes zones urbanes per esdeveniments meteorològics extrems, amb importants pèrdues econòmiques i socials.

La turistificació insostenible

Dels 50 municipis, tan sols quatre han transformat les seues costes per raons industrials, la resta ho han fet per causes de la turistificació insostenible. El predomini dels usos exclusivament residencials de la superfície artificial és un dels trets principals de la turistificació. Per conjunció de tots els indicadors, Marbella és clarament el municipi anteriorment rural més impactat per aquest procés. Les altres dues àrees més intensament transformades es localitzen a Alacant, al voltant l'entorn del cap de la Nau (Xàbia, Dénia, Altea i Calp) i a la zona més meridional (Oriola-Torrevella).

La prevalença dels models urbans de baixa densitat, és també un altre fenomen que compromet la sostenibilitat, ja que encareix molt la prestació de serveis municipals. A Oriola el 100% de la superfície residencial riberenca està ocupada per xalets. Només hi ha dos casos en què la superfície residencial no supere a qualsevol altra mena de superfície. Un d'aquests és Sagunt, on predomina la superfície industrial.

La superfície artificial guanya terreny a la protegida

Un 36% de les localitats tenen més superfície artificial que protegida i Vinaròs és un dels dos termes espanyols que manquen per complet d'espais protegits en el seu terme. A més, el 70% dediquen menys del 5% de la seua superfície artificial a equipaments públics (sense comptar el golf). Els pitjor equipats d'Espanya són Estepona, Xàbia, Calp i Altea, amb menys del 2%.

En alguns municipis, la carrera constructora ha dissenyat ciutats sense una sola hectàrea de parcs públics en set casos: Benicàssim, Oliva, Altea, Sant Josep de sa Talaia, Benalmádena, Andratx i Santa Eulàlia del Riu, però sí que dediquen aquestes ciutats un total de 174 hectàrees al golf.

Més benefici econòmic com més prop de l'aigua

Raúl Estévez, expert en sistemes d'informació geogràfica, assenyala que el complex turisticoresidencial s'ha desenvolupat majoritàriament sense cap planificació i només respon quant al disseny “al màxim estímul econòmic, que solia produir un major benefici privat a l'activitat constructora, com més gran siga la proximitat a l'aigua”. Aquest model de desenvolupament urbà tan ràpid, segons apunta, “ha obviat en la majoria dels casos tot compromís amb la sostenibilitat social, ambiental, l’exposició a riscos naturals i la sostenibilitat econòmica del turisme a llarg termini”.

La recomanació: retornar a la mar els terrenys que corren més risc

Fernando Prieto, de l'Observatori de Sostenibilitat, assenyala que les principals recomanacions passen per retornar a la mar els terrenys tenen més en risc i són vulnerables, és a dir, fer un pas arrere en les costes més vulnerables i aplicar solucions basades en la naturalesa com ara recuperar aiguamolls, crear estructures per a captar arenes, fixar vegetació, etcètera. És necessari, afirma, "propostes per a minimitzar els riscos per inundacions, temporals i avingudes i adaptar-nos al canvi climàtic".

També recomana “una moratòria en la construcció” i el reforç de les àrees protegides en el litoral, amb inventari i protecció del patrimoni integral, a més d'una “nova llei del litoral” que derogue la llei de 2013 i incloga el canvi climàtic i la necessitat d'adaptar-s’hi.

També et pot interessar