Obtindre vídeos sexuals d'una menor sota intimidació és agressió sexual

El Suprem afirma que s'atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb un impacte més nociu i durador

Tribunal Suprem
Tribunal Suprem / Arxiu

El Tribunal Suprem ha tipificat com a agressió sexual l'obtenció de vídeos sexuals de menors que s'aconseguisquen amb la intimidació en les xarxes socials. La sala penal de l'alt tribunal ha dictat una sentència en la qual eleva la condemna de 2 anys i 9 mesos a 5 anys i 4 mesos de presó a un home que va intimidar una menor a través de les xarxes socials exigint-li que li enviara fotografies i vídeos d'ella amb contingut sexual, i amenaçant-la, si no ho feia, de publicar els arxius que ja li havia enviat en Tuenti.

L'Audiència Provincial de València el va condemnar per delicte de corrupció de menors i el va absoldre del delicte d'agressió sexual, però la Fiscalia va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per l'absolució del delicte d'agressió sexual i ara el Suprem ha estimat el recurs del Ministeri Públic.

Diu el Suprem que la distància física no desnaturalitza els requisits de l'agressió sexual perquè mitjançant la intimidació s'atempta contra la llibertat sexual de la víctima en un escenari, el de les xarxes socials, amb un impacte més nociu i durador.

El condemnat es va inscriure en Tuenti amb una identitat falsa de dona i va contactar amb una menor de 12 anys, a qui no coneixia, a la qual va obligar a fer-se fotos i gravar-se vídeos de contingut sexual i enviar-li'ls, sota l'amenaça de denunciar-la a la seua família i de difondre els enregistraments que tenia d'ella, obtinguts prèviament per engany, als seus contactes en aquesta xarxa social.

Per al tribunal, l'obtenció d'imatges de contingut pornogràfic d'una menor tocant-se el cos, gravades per ella mateixa, a conseqüència de la intimidació en línia exercida per l'autor constitueix un delicte d'agressió sexual i no exigeix que l'agressor realitze els actes directa i físicament sobre la víctima.

Las xarxes, un element d'intimidació

La sentència, ponència del magistrat Javier Hernández, explica que la dimensió social de les xarxes, en facilitar l'intercanvi d'imatges i vídeos dels actes de cosificació sexual, pot convertir-se en un potentíssim instrument d'intimidació.

I indica que no ha de perdre's de vista que les xarxes han augmentat l'accessibilitat als xiquets per part de persones que busquen, com a únic objectiu, l'abús i l'explotació sexual.

Afegeix que per a moltes persones, i especialment per als menors, sobretot a partir de la preadolescència, les comunitats virtuals s'han convertit en un espai d'interacció social decisiu, obert a un nombre indeterminat de persones.

Per tant, la immersió en entorns virtuals es converteix en una norma de socialització, amb el risc que aquesta realitat virtual acaba desplaçant la pròpia realitat.

També et pot interessar