El nou mapa de la mortalitat destapa profundes desigualtats entre barris

El projecte analitza 16 causes de mort en 26 ciutats de tot Espanya, entre les quals estan València, Castelló de la Plana i Alacant.

Mapa de la mortalitat per barris a Alacant, Castelló de la Plana i València
Mapa de la mortalitat per barris a Alacant, Castelló de la Plana i València / Font: Medea 3

Investigadors valencians han publicat el nou mapa interactiu de la mortalitat a Espanya, un estudi estadístic sobre la distribució geogràfica de la mortalitat per 16 causes en 26 ciutats espanyoles. Entre elles, Castelló de la Plana, València i Alacant. L’atles forma part del projecte Medea 3, una iniciativa coordinada per la fundació Fisabio i finançada per l’Institut de Salut Carlos III.

La principal conclusió a què arriben és que, independentment de la causa de mort, el mateix patró es repeteix a les 26 ciutats estudiades: els barris més desfavorits presenten un major excés de risc de mort. És, sobretot, el cas de les malalties respiratòries (càncer de pulmó i malaltia pulmonar obstructiva crònica) i la cirrosi, en homes; i les del sistema circulatori i la demència, en dones.

Els autors han analitzat un milió de morts entre 1996 i 2015, agrupant les defuncions per seccions censals, xicotetes àrees on viuen entre 1.000 i 2.000 persones que tenen el mateix col·legi electoral. Les 16 causes de mort incloses són els motius de defunció més importants en termes absoluts i altres de menor impacte en nombre de morts, però que tenen un interés social rellevant, com la sida, els accidents de trànsit i els suïcidis.

“És molt sorprenent trobar un factor determinant tan clar en endinsar-nos per les ciutats i mirar barri per barri", explica Miguel Ángel Martínez Beneito, professor de la Universitat de València i coordinador de l’atles. “No hi ha un patró geogràfic propi per cada causa de mort –per exemple, més risc de morir de càncer de pulmó en aquelles zones amb més contaminació–, sinó que hi ha un factor dominant i comú a totes les causes: la classe social”, subratlla.

És el que s’observa, per exemple, als barris més deprimits de la ciutat de València, com el Cabanyal-Canyamelar, la Malva-rosa, Natzaret o la Font de Sant Lluís, on el risc de morir per cirrosi és almenys un 30% superior al de la mitjana de la ciutat, en el cas dels homes.

A més, durant tot el període que comprén l’estudi, a banda dels avanços que s’han fet en algunes malalties, no s’han originat canvis en la distribució geogràfica de la mortalitat. “És una notícia molt trista per als veïns de les zones més marginals”, lamenta Martínez Beneito, que assegura que “les seccions censals que en 1996 presentaven major risc de mortalitat són les mateixes, 20 anys després.”

L’eina interactiva també permet visualitzar diferències en la distribució geogràfica de la mortalitat segons el gènere. Per exemple, el nivell socioeconòmic és molt més determinant en el cas dels homes, que, segons Martínez, “veuen com augmenta de manera explosiva el risc de mortalitat en els barris més marginals”. Per a elles, en canvi, un nivell socioeconòmic baix no eleva particularment el risc de mortalitat, que no experimenta grans canvis d’un barri marginal a un barri obrer.

El Corralón (València)




Distribució geogràfica de la mortalitat per sida en homes a El Corralón (València) / Font: Medea 3

El triangle de vivendes socials conegudes com El Corralón, situades entre els carrers de Iecla, dels Sants Just i Pastor i de la República Argentina, al barri de l’Amistat, destaquen en el mapa interactiu per l'alt risc de mort en homes en contrast amb el del seu entorn.

Els veïns d’aquesta secció censal tenen un 40% més de risc de morir per MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), un 33% per càncer de pulmó, un 68% per cirrosi i un 300% per sida. “Són malalties associades a un consum excessiu d’alcohol i tabac, conductes que es donen fonamentalment en barris marginals”, apunta Martínez Beneito.

La Santa Creu (Alacant)



Distribució geogràfica de la mortalitat per sida en homes a La Santa Creu (Alacant) / Font: Medea 3

La Santa Creu, conegut com el Barri, és la zona del nucli antic d'Alacant famosa per la vida nocturna i pels edificis emblemàtics com la cocatedral de Sant Nicolau i el Museu de Belles Arts Gravina.

En el mapa destaca pel disparat risc de mort en homes, que en sida arriba a ser d’un 300% per damunt de la mitjana de la ciutat. Una xifra que contrasta amb les seccions censals que l’envolten, que tenen un excés de risc igual o inferior a 0.

Altres zones d’Alacant on s’observa un alt risc de mort són els barris de les Carolines Altes, Nou Alacant, la Mare de Déu del Carme i la Colònia Requena. Barris que travessen la ciutat de sud a nord i que tenen un comú denominador: baix nivell socioeconòmic.

Castàlia-La Guinea (Castelló de la Plana)




Distribució geogràfica de la mortalitat per cirrosi en homes a Castàlia-La Guinea (Castelló de la Plana) / Font: Medea 3

Els carrers de Sogorb, Sant Mateu, Vinaròs i la placeta dels Germans Vilafañe són els més coneguts d’aquest barri del districte nord, situat a la perifèria de la ciutat i al costat del nou estadi Castàlia.

A més de ser el barri amb el metre quadrat més barat de tot Espanya, és una de les zones més degradades i on el risc de morir per cirrosi, en el cas dels homes, és el més alt de tota la ciutat: un 86% per damunt de la mitjana. Viure ací també suposa tindre un 95% més de risc de morir per sida.

Altres zones on s’aprecia una clara correlació entre baix nivell socioeconòmic i alt risc de mortalitat són els voltants de l’avinguda de Tombatossals i tota la zona del districte sud que hi ha entre l’avinguda de València i la séquia Major.

El Cabanyal (València)




Distribució geogràfica de la mortalitat per diabetis en dones a El Cabanyal (València) / Font: Medea 3

La diabetis és una de les causes de mortalitat més associades a un baix nivell socioeconòmic en dones. I això és, precisament, el que es visualitza en aquest mapa interactiu, que mostra com aquest factor és determinant a l'hora d'elevar el risc de mortalitat en una de les zones més degradades del barri de Cabanyal.

Es tracta dels carrers que hi ha directament a l'esquena del mercat del Cabanyal, entre altres el de Sant Pere, el dels Àngels i la plaça de Llorenç de la Flor. És el territori conegut com la zona zero, degut a l'antic projecte de l'alcaldessa Rita Barberà de prolongar l'avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar travessant el barri i condemnant a la desaparició tot el que eixia al pas.

Ací, les dones s’exposen a un 50% més de risc de morir per diabetis que a la resta de la ciutat. A Benimàmet, el barri amb el risc de mort per diabetis més disparat de tot el municipi, les dones s'enfronten a un excés de risc del 100%.

També et pot interessar